L'Estatut dels Treballadors considera el treball per torns com una modalitat especial. Segons l'article 36, s'entén per torns aquells horaris en què els empleats es van alternant de forma organitzada entre matí, tarda i nit. No es tracta de treballar sempre el mateix horari, sinó de rotacions que impliquen canvis freqüents en la rutina laboral i, per tant, en la conciliació familiar.
Quan hi ha torns rotatius, el treballador té dret a un complement salarial. La llei no fixa una quantitat concreta, però sí obliga que la compensació econòmica s'estableixi en el conveni col·lectiu de cada sector. És a dir, el plus existeix, però la quantia dependrà de l'acord aplicable a cada activitat.
Per què es paga un plus per torns
El treball per torns altera el descans i afecta la son, dificultant la conciliació familiar i generant un impacte en la salut. Per aquest motiu, es considera una condició penosa que ha de compensar-se econòmicament. En gairebé tots els convenis col·lectius apareix un plus que pot variar entre 40 i 150 euros extres al mes, encara que en alguns casos pot ser superior segons el sector i la intensitat de la rotació.
És important destacar que si no hi ha una rotació real d'horaris, no correspon cobrar aquest plus. Treballar sempre de matí, sempre de tarda o sempre de nit, encara que sigui un horari poc habitual, no es considera treball per torns i, per tant, no genera dret a aquest complement que es dóna en el cas d'anar canviant el torn. Només es reconeix quan existeix alternança de torns que altera de manera significativa la rutina del treballador.
Drets associats al treball per torns rotatius
El plus salarial és obligatori quan ho marca el conveni, i l'empresa no pot eliminar-lo, reduir-lo ni substituir-lo per un altre concepte. A més de la compensació econòmica, els treballadors a torns compten amb protecció especial en matèria de salut laboral, límits específics en torns de nit, dret a revisions mèdiques periòdiques i restriccions per evitar torns excessius o sobrecàrrega pel fet d'encadenar hores de feina.
En resum, l’Estatut dels Treballadors reconeix que l’alternança d’horaris té un cost físic i social per al treballador, i per això obliga que es compensi econòmicament. La quantia del plus depèn del conveni col·lectiu, però sempre és un dret per a aquells que fan torns rotatius, garantint així que l’esforç addicional es vegi reflectit en el salari.