L'absència d'uns pares també es manifesta en els gestos que romanen. Una manera d'escoltar, un costum o un lloc familiar poden retornar el seu record sense necessitat de buscar-los. Espartac Peran ha parlat d'aquesta presència després de la mort i de com ha après a reconèixer-la en la seva pròpia vida. La seva experiència l'ha portat a compartir una reflexió sobre el dol que travessa també els seus llibres.
El periodista ho va explicar a La Caravana, de Ràdio Estel. Va recordar el fort impacte de perdre els seus pares i va assenyalar que, amb els anys, sent especialment la presència de la seva mare dins d'ell. Atribueix aquesta continuïtat al record. El seu relat connecta el dolor de la pèrdua amb una forma de conservar el vincle, fins i tot quan ja no és possible compartir el dia a dia.
Els gestos que mantenen a prop els seus pares
En una altra entrevista, a Islàndia, de RAC1, Peran va explicar a Albert Om que reconeix la seva mare en la seva manera d'escoltar els altres. També va explicar que repeteix gestos del seu pare quan visita el cementiri. Aquelles petites accions, apreses durant la infància, adquireixen un altre significat després de la pèrdua: en fer-les, troba una continuïtat entre el que va rebre dels seus pares i la persona en la qual s'ha convertit.
La memòria familiar inclou a més una pèrdua anterior al seu naixement. El seu germà Eliseu va morir sent un nen i aquella absència va marcar profundament els seus pares. En convertir-se ell mateix en pare, Peran va poder acostar-se d'una altra manera al que havien viscut. Aquesta experiència forma part de Tres desitjos abans de morir, un llibre que també va presentar com una oportunitat per comprendre millor la seva família i retre-li homenatge.
Parlar de la mort també amb els nens
La seva reflexió va arribar després al públic infantil amb El secret de la calaixera. A Ràdio Estel va explicar que el conte va sorgir a partir d'un comentari del seu fill, sorprès en descobrir que els adults també tenien por. La història aborda aquestes emocions i la mort. Peran defensa parlar del tema amb els petits tenint en compte la seva edat i evitant explicacions que puguin confondre'ls.
En la seva pròpia família, mantenir el record també significa anomenar els avis i ensenyar als seus fills els llocs que van formar part de les seves vides, com el mercat on treballava la seva mare. Són formes concretes de transmetre qui van ser. La història que comparteix el periodista hi troba el seu sentit: al costat de l'impacte de perdre'ls, roman el que va aprendre d'ells i encara pot explicar a la següent generació.