Eloi Renau va canviar la ciutat per un poble del Pirineu català que feia dècades que estava pràcticament buit. Artesà de la fusta i apassionat de la muntanya, va acabar instal·lant-se definitivament a Àrreu, un petit nucli del Pallars Sobirà que havia quedat despoblat el 1981. Allà va reformar una de les poques cases que seguien dempeus i va construir una forma de vida basada en l'autosuficiència.
La seva relació amb el lloc no va començar d'un dia per l'altre. Renau havia descobert Àrreu als anys noranta amb un grup d'amics aficionats a l'escalada. Dècades després, durant la pandèmia, va veure l'oportunitat de tornar i establir-se definitivament. Va ser llavors quan va començar a rehabilitar un dels habitatges del poble i a organitzar el seu dia a dia al voltant de l'entorn.
Una casa autosuficient enmig del Pirineu
L'habitatge funciona amb plaques solars, bateries i un generador que utilitza especialment durant l'hivern. L'aigua tampoc arriba a través d'una xarxa convencional, sinó que procedeix d'una deu propera. Renau intenta produir i gestionar per si mateix tot allò que pot, des de l'energia fins a bona part dels recursos que necessita per treballar.
La seva principal activitat és la fusta. Això sí, insisteix que no tala indiscriminadament. Treballa únicament amb arbres de l'entorn i utilitza els seus propis cavalls per transportar els troncs des del bosc. Amb aquest material fabrica peces al seu taller, entre elles bols i altres objectes artesanals que posteriorment ven.
"La muntanya em dona tot el que necessito"
En el reportatge d'El País, Renau resumeix la seva filosofia amb una frase molt clara: "La muntanya em dona tot el que necessito". Explica que la fusta disponible a la zona li permet abastir tant les necessitats de la casa com les del seu taller, sempre des d'una lògica de neteja i regeneració del bosc.
El seu objectiu tampoc és convertir Àrreu en una destinació turística massificada. Defensa un model de recuperació molt més lent, respectuós amb el paisatge i capaç de mantenir la identitat de la vall. Per a ell, viure-hi no significa aïllar-se, sinó recuperar una manera diferent de relacionar-se amb el territori.
La història de l'Eloi no és només la d'algú que va reformar una casa abandonada. És també la d'una persona que va decidir reorganitzar tota la seva vida al voltant del que tenia més a prop: aigua, bosc, animals, energia solar i un ofici. En un poble que feia més de quatre dècades pràcticament buit, ha aconseguit tornar a convertir una casa en llar.