Els economistes situen al voltant de 1.500 euros mensuals la referència que permetria a molts nascuts entre 1960 i 1970 afrontar una jubilació digna, sempre que hi arribin sense hipoteca, lloguer elevat ni deutes importants. No és una pensió mínima aprovada per la Seguretat Social, sinó una estimació domèstica per cobrir alimentació, subministraments, transport, salut, oci moderat i imprevistos sense dependre contínuament de familiars.
La xifra canvia segons la ciutat, la composició de la llar i l'estat de l'habitatge. Una persona sola amb la casa pagada pot organitzar-se amb menys diners en una localitat barata, mentre que qui viu de lloguer a Madrid, Barcelona o una zona turística necessitarà bastant més. Per això, els experts recomanen calcular primer les despeses pròpies i no copiar una quantitat universal.
La pensió mínima legal queda per sota
El 2026, la pensió contributiva mínima de jubilació per a una persona de 65 anys sense cònjuge és de 936,20 euros mensuals en catorze pagues. Amb cònjuge a càrrec ascendeix a 1.256,60 euros, mentre que amb cònjuge no dependent queda en 888,70 euros. Aquestes quanties estan condicionades per límits d'ingressos i es poden completar únicament quan es compleixen els requisits.
La diferència enfront dels 1.500 euros mostra que el mínim legal garanteix protecció, però no necessàriament el nivell de vida considerat còmode. Amb 936 euros, qualsevol lloguer pot absorbir una part enorme de l'ingrés. Fins i tot amb l'habitatge pagat romanen l'IBI, la comunitat, les assegurances, les reparacions, l'electricitat, l'alimentació i unes despeses sanitàries que solen créixer amb l'edat.
Els nascuts entre 1960 i 1970 han de revisar les seves cotitzacions
Per als qui pertanyen a aquesta generació, la quantitat final dependrà de les bases cotitzades i dels anys acumulats. Des del 2027, jubilar-se als 65 exigirà almenys 38 anys i sis mesos cotitzats; qui no assoleixi aquest període haurà d'esperar, amb caràcter general, fins als 67. A més, obtenir el 100% de la base reguladora requerirà una carrera suficient.
L'objectiu raonable és comparar la pensió estimada amb un pressupost mensual real. Si la previsió queda per sota de 1.500 euros, encara es poden valorar estalvi, endarrerir la jubilació, eliminar deutes o ajustar habitatge i despeses. La xifra no constitueix una promesa pública ni garanteix benestar per a tothom, però serveix com a referència pràctica: amb la casa pagada, salut estable i consum controlat, 1.500 euros permeten mantenir autonomia; sense aquestes condicions, poden resultar insuficients. També convé reservar un matalàs específic per a dependència, reformes i cures futures.