El debat sobre les pensions torna una vegada i una altra perquè el problema de fons no desapareix. Cada vegada hi ha més jubilats, l'esperança de vida és més gran i les generacions que treballen no sempre creixen al mateix ritme que els qui cobren una pensió. Per això molts economistes coincideixen en una idea incòmoda: el sistema té solució, però cap de les grans sortides és bona ni popular.
I és que, quan es parla de sostenir les pensions, gairebé sempre s'arriba a tres camins. El primer és que els treballadors paguin més cotitzacions. El segon, que la gent es jubili més tard. El tercer, que els pensionistes cobrin menys. Cap opció agrada, però totes apareixen en el debat perquè el sistema necessita més ingressos, menys despesa o més anys d'activitat laboral.
Pagar més o treballar més anys
La realitat és que apujar les cotitzacions pot ajudar a finançar les pensions, però també encareix l'ocupació. Si treballadors i empreses han d'aportar més, el cost laboral augmenta i això pot afectar salaris, contractació o competitivitat. És una solució ràpida per ingressar més, però no està lliure de conseqüències.
D'aquesta manera, una altra opció és endarrerir l'edat real de jubilació. Si les persones treballen més anys, cotitzen durant més temps i cobren pensió durant menys anys. Sobre el paper, és una mesura eficaç. El problema és que no tots els treballs permeten allargar la vida laboral. No és el mateix una feina d'oficina que una professió física, precària o amb desgast acumulat.
Cobrar menys, la mesura més impopular
La tercera via és reduir la despesa en pensions. Això pot fer-se baixant la pensió inicial, endurint requisits, canviant la fórmula de càlcul o limitant revaloritzacions. És l'opció més dura, perquè afecta directament els qui ja depenen d'aquest ingrés per viure. El problema és que molts jubilats gairebé no tenen marge. Amb pensions ajustades, lloguers alts i preus elevats, qualsevol retallada pot tenir un impacte enorme.
Així doncs, el diagnòstic de molts economistes és clar: no hi ha una solució indolora. O paguen més els treballadors, o es treballa durant més anys, o els pensionistes cobren menys. La qüestió política és decidir com es reparteix l'esforç perquè el sistema continuï sent sostenible sense castigar sempre els mateixos.