A finals de 2022 es va saber que Nova Zelanda anava a ser el segon país del món en il·legalitzar el tabac. La norma, ja aprovada, estableix que els nascuts a partir de gener de 2009, que tindran 18 anys el 2027, ja no podran comprar tabac enlloc. Allò del Dia Mundial sense Tabac, allà, s'ho han pres del tot seriosament.
Per a molta gent es tracta d'una mesura formidable, que segueix la línia de Bhutan (primer país en il·legalitzar el tabac) i que s'hauria d'imitar a tot el món pels nocius efectes d'aquesta droga. Per a d'altres, això és un atac a la llibertat individual, però el cert és que el tabac està sent retirat de cada vegada més llocs.
🚬Gairebé la meitat dels espanyols, a favor de prohibir fumar dins dels cotxes
🚭Associacions reclamen més mesures per lluitar contra el tabaquisme i més control en la venda a menors
Fa trenta anys era normal que els professors fumessin als passadissos de l'escola entre classe i classe, i avui a ningú no se li ocorreria. Després s'ha retirat de llocs públics, s'ha prohibit en restaurants, i amb la pandèmia es van ampliar restriccions a l'aire lliure. Ens encaminem cap a un món en el qual fumar-se un cigarro davant d'un institut ens semblarà una cosa tan anormal, grollera i violenta com esnifar cocaïna en aquest mateix lloc.
Però, sabies que això mateix ha passat amb altres drogues? Que la cocaïna o el cànnabis es van consumir amb total normalitat abans de caure en la prohibició, i fins i tot s'utilitzaven en medicaments per a nens?
Altres drogues que una vegada van ser legals i ara no se'ns ocorreria consumir en públic
Cocaïna
Aquest alcaloide de la planta de coca va ser aïllat el 1859 pel químic alemany Albert Niemann, i poc més de dues dècades després s'estava comercialitzant als Estats Units com a medicament per a la gota... I com a tractament per al dolor de dents dels nens!
Qui més va treballar sobre les propietats terapèutiques de la cocaïna va ser Sigmund Freud, que el 1884 va arribar a publicar una obra anomenada Über Coca ("Sobre la coca") defensant les seves virtuts i explicant que no causava efectes secundaris ni addicció. Pocs anys després va abandonar la defensa d'aquesta substància, en comprovar els seus efectes secundaris amb la mort del seu amic Ernst Fleischl.
La normalitat amb què es consumia la cocaïna era tal que fins i tot hi va haver una famosa beguda basada en ella: la Coca-Cola, inventada el 1885, i que va substituir la cocaïna per cafeïna el 1903.
Heroïna
El nom químic d'aquesta droga és diacetilmorfina, i es va sintetitzar per primera vegada el 1874, a Anglaterra, en un intent de buscar un analgèsic més segur que la morfina.
Però no va acabar d'arrelar fins més de vint anys després, quan la farmacèutica alemanya Friedrich Bayer & Co. la va comercialitzar en grans quantitats amb el nom d'"Heroïna" ... Escollit per ser una "droga heroica" que treia el dolor de forma segura. No fa falta incidir en la cruel ironia de tot plegat.
Cànnabis
El cànnabis s'ha consumit durant mil·lennis en algunes zones del Pròxim Orient, la Mediterrània i Europa. Els escites el llançaven a les seves saunes fa dos mil anys, i els musulmans el menjaven a l'Egipte medieval, i el fumaven a les ciutats i castells d'al-Àndalus.
Tanmateix, el consum a l'occident d'Europa mai no va arribar a estendre's, i va ser una substància exòtica fins que, el 1842, un metge anglès va produir un extracte comercial de cànnabis amb l'ajuda del farmacèutic Peter Squire (per això l'extracte es va dir "Squire's Extract".
Durant el que quedava del segle XIX i les tres primeres dècades del XX, l'extracte de cànnabis i altres medicaments amb haixix es van fer servir contra l'insomni, les migranyes, la dismenorrea o l'asma abans de ser prohibit. També per a nens. Encara que, a diferència de les altres drogues, avui s'està lluitant per una nova legalització i regulació del cànnabis, que ja és efectiva en uns quants països.
Amfetamines
Encara que es van sintetitzar per primera vegada el 1887, les amfetamines no van ser comercialitzades fins a finals de la dècada de 1920, com a tractament contra l'asma i la congestió nasal. Per a la dècada de 1960, el seu ús estava molt estès, i els metges les receptaven també per a l'obesitat, la depressió, el còlon irritable, l'esclerosi múltiple o les disfuncions sexuals, entre d'altres.
Dia Mundial sense Tabac: serà innecessari algun dia?
El nombre de fumadors, en general, es redueix. Segons dades de l'OMS, l'any 2000 fumava el 32,7% de la població mundial major de 15 anys, i per a l'any 2020 la xifra es va reduir al 22,3%. S'espera que el 2025 es redueixi encara més, fins al 20,4%.
Són dades esperançadores contra una substància que fa tant de mal, i amb mesures com les que van aprovant els diferents governs del planeta, sembla possible un món en el qual un Dia Mundial sense Tabac ens soni tan estrany i fora de la realitat com ens sonaria avui un Dia Mundial sense Cocaïna.