Fa 1.500 anys, els habitants de les ciutats romanes de la vall del riu Po (al nord-est de la península italiana) van abandonar les cases, els carrers, les places i els canals que, durant generacions, havien format part de les seves vides. L’estat romà havia, definitivament, col·lapsat; i escapaven d’un escenari de precarietat, inseguretat i, fins i tot, de destrucció i mort; cap a les illes que formaven els deltes dels rius Po, Adige, Tagliamento i Isonzo; a l’extrem nord de la Mar Adriàtica. El simultani abandonament d’Aquileia -la gran ciutat romana del territori- i la fundació de Venècia -la nova capital de l’Adriatic-; s’escriurien en aquest context històric.
Però la pau i l’estabilitat van retornar; i passat l’any 1000; el comerç i la cultura van recuperar el protagonisme de l’època antiga; i aquella societat es va desplegar arreu d’aquell vell solar abandonat durant els foscos segles de la violència. Un país pla i fèrtil, format per terra de sediment d’origen alpí: el Pais Vèneto, el rerepaís de Venècia, la gran potència marítima de l’Edat Mitjana. Durant segles X a XVIII el País Vèneto, seria la matriu territorial, el graner demogràfic i el laboratori artístic de la Sereníssima República de Venècia. Més enllà de Venècia, anem a “descobrir” el seu extraordinari “rerepaís”: Pàdua, Verona, Trento, Bassano del Grappa i Vicenza.
Apunta-t'hi aquí i no deixis que t'ho expliquin!🙌🏼
Quan hi anem?: del 2 al 8 de maig de 2026
Que hi “descobrirem”?
Pàdua
La primera i segona jornades de la nostra “aventura vèneta” les destinarem a “descobrir” aquesta meravellosa mostra de l’arquitectura i l’urbanisme medieval i renaixentista italians. A Pàdua, 210.000 habitants i curosament antropomètrica (feta a mesura de les persones); “descobrirem” els grans edificis històrics de la ciutat, com la basílica de Sant Antoni; o els seus grans espais urbans, com el Prato del Valle, les places delle Erbe i della Frutta -que alberguen el mercat ambulant i el mercat estable- i la dels Signori, amb la seu històrica de la Universitat (una de les més antigues del món); i amb la Torre del Rellotge -al bell mig de l’edifici del poder municipal-.
Pàdua -la vella Patavium romana-, durant segles ha estat ciència, comerç i expressió artística -finançada per riquíssims negociants locals-. A Pàdua, “descobrirem” els grans edificis de la ciutat, com el Palazzo della Ragione (la gran Llotja medieval de la ciutat, amb el seu espectacular sostre, l’espectacular estàtua eqüestre singularment situada al bell mig de la gran nau principal i l’enigmàtic pèndul i el seu invariable i intrigant moviment); l’Amfiteatre Anatòmic (l’antiga i bellíssima aula de disseccions de la històrica Facultat de Medicina); i el seu Jardi Botànic, (tradicional font de proveïment de la secular Farmàcia de la Universitat).
A Pàdua, “descobrirem” aquells detalls més concrets -a voltes, més desconeguts- que s’oculten darrera els grans monuments de la ciutat . La Capella degli Scrovegni, que amb els seus impressionants frescos murals -pintats quan el Renaixement començava a treure el nas i que il·lustren el relat de la Creació-; es considerada la “Segona Capella Sixtina”. I la Chiesa degli Eremitani (l’Església dels Ermitans) que forma una espectacular nau de marbre i fusta de diferents colors. No marxarem de Pàdua sense tastar els seus cèlebres gelats, com els de la Portogallo, la gelateria més premiada del món.
Ferrara
Ferrara serà la segona etapa de la nostra “aventura vèneta”. A la “descoberta” de Ferrara, 135.000 habitants, hi dedicarem la tercera jornada; per a conèixer l’enigmàtic Castello Estense, una gran peça arquitectònica de planta quadrada, construïda durant l’Edat Mitjana amb maó cuit de color vermellós i que amb el decurs del segles ha adquirit un misteriós to enfosquit. Ferrara també es una ciutat de mides antropomètriques; forjada durant l’Edat Mitjana, l’època durant la qual el nord de la bota italiana -la regió més rica de l’Europa del moment- era objecte de disputa entre navigatori -comerciants de sedes i d’espècies orientals- i condottieri -empresaris de la guerra-.
Ferrara es també gastronomia. De fet, la nostra etapa ferrarense serà la nostra particular incursió al país romangnolo. No marxarem de Ferrara sense haver tastat els cèlebres strozzapreti con ragú (els “escanya-capellans” amb una variant de salsa romanyola). I els característics vins de la zona. I després passejarem, calmadament, pels carrers de l’antic Ghetto Ebraico, el call de la ciutat, que ens connectarà amb la nostra història. Per què el 1492, quan els Reis Catòlics van decretar la “conversió o expulsió” dels jueus hispànics, Ferrara va acollir una part de la tràgica diàspora judeo-catalana.
Verona
La quarta etapa de la nostra “aventura vèneta” començarà a Verona. L’antiga Var es molt més que la ciutat de Romeu i Julieta. Verona, 260.000 habitants, es anomenada la “petita Roma” pel seu extraordinari patrimoni monumental. Ajaguda sobre un revolt molt pronunciat del riu Àdige, es una deliciosa combinació de carrers i places de mesura antropomètrica i monumentals edificis de totes les èpoques. A Verona li passa com a Roma, que no es una fotografia d’una escena concreta de la història; sinó que es una successió de fotogrames. Verona es una pel·licula de la història de la humanitat.
A Verona hi establirem el nostre segon camp-base (el primer l’hem tingut a Pàdua). Hi destinarem la quarta i cinquena jornades i serà el punt de partida per a “descobrir” el seu espectacular entorn. A Verona “descobrirem” les Arenes (un dels amfiteatres romans més grans del món); l’espectacular Duomo, les enigmàtiques basíliques romàniques de Santa Anastàsia i de Sant Zenó; i la fortalesa medieval de Castelvecchio. I ens “perdrem” pels carrers i carrerons de la vella Pescheria, amb la seva enigmàtica església de San Fermo i la seva encantadora Via Sottoriva i amb les seves tradicionals i delicioses osteries -velles tavernes allunyats del brogim dels forasters-.
Verona, com Pàdua o com Ferrara, també es gastronomia. A les osteries del Vico de la Pescheria o del Pons Marmoreus (el pont de Pedra que condueix al Vico de San Pietro) podrem degustar els plats més característics -i a voltes, més desconeguts- de la cuina vèneta: el rissotto al tastasal (adobat amb carn picada i generosament salpebrat); els tortellini di Valeggio (una pasta finíssima farcida de delicioses carns); o la polenta e osei (una combinació d’au rostida i polenta -sèmola de panís-, ricament especiada). Verona, el revers de Venècia al Paese Veneto, ens espera per a mostrar-nos la traça artística, l’estil de vida i els sabors més tradicionalment i intensament venecians.
Trento
Trento serà la “descoberta” de la sisena jornada de la nostra “aventura vèneta”. Trento, 120.000 habitants, es la ciutat més muntanyosa del Paese Veneto. Situada a mig camí entre Verona i el Pas de Brennero -el més important per a travessar els Alps Dolomites-, es més que la Miranda Veneciana i que la ciutat del famós Concili. Trento, es una sorprenent combinació de tradició arquitectònica i urbanística germànica i de llengua i cultura llatina. Durant segles, Trento ha estat la plaça on tirolesos (“austro-alemanys”) i venecians (“italians”) es donaven la mà. I això es el anem a “descobrir”, a través dels seus carrers, places, botigues i gastronomia.
A Trento “descobrirem” els carrers de la part històrica, amb el Duomo. I “descobrirem” el Castello del Buonconsiglio -la gran porta d’accés a la bota italiana des dels Alps-; amb la seva espectacular Torre dell’Àquila i els seus fantàstics frescos del primer Renaixement que representen un gran i meravellós calendari -el “Cicle dei Mesi” (els cicles dels mesos)- que il·lustra la vida quotidiana d’aquella societat. I amb el seu espectacular Magno Palazzo, que conserva, -amb una gran fidelitat- la cuina i les sales on vivien i des d’on governaven els prínceps-bisbe medievals de Trento.
Bassano del Grappa i Vicenza
Bassano, 40.000 habitants i bressol de la conegudíssima grappa; i Vicenza, 120.000 pobladors i laboratori del gran arquitecte renaixentista Palladio; seran la destinació de la setena jornada de la nostra “aventura vèneta”. Des del camp-base de Verona, anirem a “descobrir” Bassano, amb el seu espectacular Pont dels Alpins (la misteriosa i desconeguda rèplica “vèneta” i en fusta del Ponte Vecchio de Florència). I els carrers i carrerons a banda i banda d’aquesta curiosa construcció, jalonats de petits cellers de grappa; el cèlebre aiguardent elaborat amb la brisa (el residu del raïm premsat) que, des de Bassano i des del Vecchio Veneto ha traspassat fronteres i continents.
Després “descobrirem” Vicenza i farem una immersió en el pensament i en la genialitat de Palladio a través de la seva obra. Penetrarem a l’interior dels sorprenents Teatre Olímpic, la Basílica Palladiana i l’església de la Santa Corona. I després, ens “perdrem” pels carrers i places de la vella Vicenza; per a respirar la plàcida atmosfera que va inspirar el gran Palladio, avui transformats en una deliciosa i elegant trama urbana on la restauració tradicional conviu amb el comerç modern. Bassano i Vicenza seran la culminació de la nostra “aventura” al Paese Veneto. Un país que en l’època medieval va ser el gran aliat de l’Imperi català de la Mediterrània.
Programa del viatge
Per descobrir la resta d'Experiències El Nacional, visita el web de Viatges Viñolas o contacta al correu següent: elnacional@vinolas.com
Experiències El Nacional són viatges únics dissenyats, creats i impulsats gràcies a la col·laboració d’un triangle essencial: Marc Pons, articulista, historiador, dissenyador de l’itinerari i professor-acompanyant del grup; Viatges Viñolas, responsable de la gestió de serveis i seguiment diari del viatge i ElNacional.cat, impulsor i difusor del projecte.