Extremadura, en la llengua lleonesa medieval significava el “llunyà extrem”. Però molt abans de ser aquell enigmàtic i solitari “Far-south” del regne medieval de Lleó; va ser Lusitània, el país de la nació celtibèrica dels lusitans; i del seu líder Viriat, que va arribar a tenir la Lloba Capitolina romana contra les cordes. I va ser, també, la terra on -després de la mort de Viriat i la derrota dels seus- va florir una original cultura local; resultat del sincretisme entre la vella tradició celtibèrica i de la nova i rampant civilització romana. Una original cultura local que ens deixaria un llegat que, passats vint segles, encara ens desvetlla mil reflexions.
Després vindria la llarga Edat Mitjana -de cotes i malles, de monjos i profans i de pobladors i fugitius- Extremadura, el “Far-south” de les empreses expansives lleonesa -i, també, portuguesa i castellana- seria una terra abandonada -aspra i solitària-, entre el món cristià i europeu del nord i la originalitat andalusí i oriental del sud. Una terra laboriosament adaptada per a arrelar-hi una societat i projectar-la cap al futur. Un procés lent i farragós, cobert per la pols de les cavalcades dels mítics guerrers i de les caravanes dels esforçats repobladors; que culminaria amb la creació de ciutats, pobles i monestirs, creats amb milers de pedres silencioses que han vist i escoltat la història.
I això es el que anem a “descobrir”. Aquella Extremadura desconeguda; la de l’espectacular i suggerent llegat romà; la de les enigmàtiques -a voltes múrries però reveladores- ciutats medievals; la dels imponents i silenciosos monestirs; la de l’original forma local de la llengua galaico-portuguesa, la dels seus espectaculars paisatges naturals i la de la seva riquíssima tradició eno-gastronomica que clava les seves arrels a l’Edat Mitjana. Anem a “descobrir” aquella Extremadura que, durant segles, ha estat injustament oculta darrera els tòpics que l’han estigmatitzada. Anem a “descobrir” aquella Extremadura que mai no ens van explicar.
Apunta-t'hi aquí i no deixis que t'ho expliquin!🙌🏼
Quan hi anem?: Del 8 al 13 d’abril de 2026
On anem?
Dia 1. Barcelona-Trujillo-Caçris. Veiem, toquem, sentim, escoltem i assaborim Extremadura
Sortim de Barcelona en un Tren de Gran Velocitat i fem el recorregut fins a Madrid. Allà ens espera un autocar, exclusiu per al nostre grup, i ens desplacem fins a Extremadura. La primera presa de contacte amb la nostra “aventura extremenya” la tindrem a Trujillo; la vella Turgalium lusitana i romana. Dinarem al Parador, situat al castell medieval que des del cim d’un turó domina la ciutat. Tot seguit ens desplaçarem fins a la misteriosa i enigmàtica Càceres, la Norba Caesarina romana i que en la fala d’Extremadura (la forma local del galaico-portugués que van portar els repobladors medievals) s’anomena Caçris. A la vella Caçris establirem el nostre camp-base.
Dia 2. Mèrida; l’antiga Emerita Augusta, la “Manhattan” romana a la península
La segona jornada de la nostra “aventura extremenya” la destinarem a “descobrir” Mérida, l’antiga Emerita Augusta romana i que, segons l’arqueologia actual, podria haver estat la ciutat més poblada de la península ibèrica durant la dominació de la Lloba Capitolina. La nostra particular exploració dels grans edificis de l’època imperial (el Teatre i l’Amfiteatre, la Domus, la Cripta del Temple i l’Arc de Trajà), ens permetrà una immersió en aquell original món antic peninsular, producte d’un singular sincretisme entre les velles formes indígenes -que es conservarien entre els estrats més populars d’aquella societat- i la imposada i rampant civilització romana.
Dia 3. Guadalupe, el monestir i la vila. El ressò de la Revolució Remença
La tercera jornada de la nostra “aventura extremenya” transcorrerà a Guadalupe. En aquesta petita vila, no tan sols “descobrirem” el Monestir, probablement el millor i més ben conservat edifici de l’estil arquitectònic mudèjar (el sincretisme entre les expressions artístiques del nord lleonès i cristià i del sud andalusí i musulmà). També “descobrirem” que aquest monestir te una extraordinària importància per a la nostra història. Darrera les parets d’aquest gran edifici, Ferran el Catòlic va “arbitrar” la fi de la Remença catalana, la gran revolució pagesa del segle XV que va canviar la fesomia de Catalunya, posant el país sobre les vies que de la igualtat, de la justícia i del progrés.
Dia 4. La Serra de Gata, l’Extremadura més remota
La quarta jornada de la nostra “aventura extremenya” la destinarem a “descobrir” l’Extremadura més remota. Aquella que ni tan sols imaginem. Una Extremadura d’extraordinaris paisatges naturals i d’una gran riquesa cultural. La vall de Gata, encaixonada en racó geogràfic entre les planúries lleoneses del Duero i les vegues portugueses del rerepaís de Coïmbra; ha sabut conservar el seu patrimoni natural i enogastronòmic; i la històrica llengua extremenya; ... i majoritària a l’època medieval !!! -la fala de Xàlima- que els filòlegs castellans de principis del segle XX, sorpresos per la seva permanència, anomenarien “el gallec d’Extremadura”.
Dia 5. La vall del Jerte. Un regal per als sentits; i la múrria i enigmàtica Plasència
La cinquena jornada de la nostra “aventura extremenya” la destinarem a “descobrir” la vall del Jerte, per a contemplar la floració d’alguns dels més de dos milions de cirers que inunden el territori. Durant els darrers anys, aquesta floració s’ha allargat fins a finals d’abril, i si aquesta tendència continua, la nostra particular “descoberta” de la “vall dels cirers” serà un regal per als sentits. Per la vista i l’olfacte, sobretot; i pot ser, també, pels altres sentits. I a la tarda, després de dinar, “descobrirem” Plasencia, la capital històrica de l’Alta Extremadura; una ciutat d’origen medieval que va ser creada -com diu l’origen etimològic del seu nom- “per a plaure a Deu i als homes”.
Dia 6. Parc Natural de Monfragüe
En la sisena i darrera jornada de la nostra “aventura extremenya” ens endinsarem en un dels espais naturals més singulars d’Europa: Monfragüe, a la vall del riu Tajo; es el millor indret d’albirament d’aus salvatges de la península ibèrica. A Monfragüe es possible albirar espècies tant populars i, a l’ensems, tan amenaçades com les cigonyes negres, els aufranys, els voltors o les genuïnes àligues imperials (que en un altre temps van ser les grans dominadores dels cels peninsulars). Després d’aquest extraordinària immersió en la fauna salvatge i d’una singular experiència eno-gastronómica, ens dirigirem cap a Madrid, per a retornar a casa amb un Tren de Gran Velocitat.
Extremadura ens espera per a que “descobrim” un dels territoris més desconeguts i incompresos del continent. Per a que trenquem els mites, perjudicis i estigmes que, injustament, l’han perseguida durant segles. Extremadura es alguna cosa més que els conqueridors castellano-lleonesos que van massacrar la població nativa americana. O que “Las Hurdes” que li van “descobrir “ a Alfons XIII. O que el “Plan Badajoz” de regs i pantans que va implantar Franco. O que la xacra del caciquisme que, de forma tan crua i real, ens van mostrar a “Los Santos Inocentes”. Es molt més. I, per això, hi anem. Per a “descobrir” aquella Extremadura que no ens van explicar.
Per descobrir la resta d'Experiències El Nacional, visita el web de Viatges Viñolas o contacta al correu següent: elnacional@vinolas.com
Experiències El Nacional són viatges únics dissenyats, creats i impulsats gràcies a la col·laboració d’un triangle essencial: Marc Pons, articulista, historiador, dissenyador de l’itinerari i professor-acompanyant del grup; Viatges Viñolas, responsable de la gestió de serveis i seguiment diari del viatge, i ElNacional.cat, impulsor i difusor del projecte.