David García, agent de viatges, ha posat nom a una escapada que molts encara no ubiquen al mapa: "Hi ha una zona anomenada la Toscana Espanyola i és ideal per visitar a l'estiu". Es refereix al Matarranya, a Terol, una comarca de pobles de pedra, vinyes, rius transparents i carreteres tranquil·les que té aquest punt mediterrani, rural i fotogènic que recorda Itàlia sense sortir d'Aragó.
La comparació funciona perquè el Matarranya no es visita amb pressa. És un destí per caminar a poc a poc, entrar en cascos antics, mirar façanes de pedra daurada i acabar el dia amb un tast de vi o un sopar llarg. A l'estiu, a més, suma una cosa que altres destins d'interior no sempre tenen: gorgs, rutes d'aigua i racons naturals on refrescar-se.
Pobles de pedra i perfectes per fotografiar
Valderrobres sol ser la porta d'entrada. El seu pont medieval, el casc antic i el castell converteixen el poble en una parada obligatòria. És el tipus de lloc que es gaudeix pujant sense mapa, entrant per carrers estrets i deixant que la vista s'obri sobre el riu Matarranya. Té presència, història i una imatge perfecta per entendre per què aquesta comarca s'ha guanyat tanta fama.
Calaceit i la Freixneda completen aquesta sensació de viatge lent. A Calaceit pesen l'arquitectura, els portals, les cases nobles i l'ambient de poble cuidat. La Freixneda, per la seva banda, té un aire més silenciós, ideal per recórrer al final de la tarda, quan baixa la calor i la pedra canvia de color.
Aigua i vi com a punt de trobada
Beseit és la parada imprescindible per als qui busquen natura. Allà hi ha la ruta del Parrizal, un dels paisatges més espectaculars de la zona, amb passarel·les, parets de roca i aigües turqueses. A l'estiu convé organitzar la visita amb antelació perquè l'accés sol estar regulat i és un dels plans més demandats del Matarranya.
L'escapada es completa amb cellers, oli, gastronomia local i carreteres que uneixen pobles petits sense perdre encant. No és un destí de grans monuments aïllats, sinó de conjunt: paisatge, calma, pedra, aigua i vinyes. Per això la frase de García funciona tan bé. La Toscana Espanyola existeix, és a Terol, i el Matarranya és un d'aquests llocs que encara semblen prou amagats com per sentir-se descoberts, especialment si es combina passeig, bany i taula sense convertir el viatge en una agenda plena d'obligacions ni presses innecessàries.