David gestiona amb la seva dona tres botigues de màquines expenedores a Alcoi que, segons els seus comptes, poden assolir una facturació conjunta de 6.000 euros mensuals. El negoci els permet vendre sense romandre darrere d'un taulell durant tota la jornada. “Treballem 20 hores setmanals”, va explicar en una entrevista al canal de YouTube d'Eric Ponce. Aquesta dedicació correspon a la feina que realitzen entre tots dos per mantenir els establiments.
En aquest sentit, també va detallar quant queda després de pagar les despeses. Cada botiga ingressa entre 1.800 i 2.000 euros mensuals i deixa aproximadament entre 500 i 600 euros de benefici després de descomptar productes, lloguer i altres costos. Per tant, el resultat conjunt que declara se situa al voltant dels 1.500 a 1.800 euros al mes. La facturació mostra el volum de vendes; els diners disponibles depenen del que costa aconseguir-les.
La primera botiga va haver de canviar d'ubicació
El projecte va néixer quan buscaven ingressos complementaris compatibles amb la cura de la seva família. No obstant això, el primer establiment va tenir dificultats per funcionar. La ubicació oferia poques vendes i, a més, van patir actes de vandalisme que van provocar danys als vidres. Tenir les màquines instal·lades i els productes disponibles no bastava per atraure prou compradors. El negoci exigia revisar una decisió tan important com el lloc triat.
D'aquesta manera, van optar per desmuntar aquella botiga i traslladar-la a una zona més cèntrica. El canvi va suposar noves despeses i va venir acompanyat d'una ampliació del nombre de màquines. Segons el seu relat, aquesta segona aposta va requerir altres 10.000 euros. Abans de consolidar els tres establiments, van haver d'assumir el cost de corregir un començament que no estava donant els resultats esperats.
Vendre durant tot el dia i repartir les tasques
Les xifres de David permeten entendre què buscaven amb aquest model: disposar d'un negoci l'horari de venda del qual fos més ampli que la seva dedicació presencial. Les màquines fan possible aquesta diferència, encara que segueixen necessitant productes i atenció. Les vint hores setmanals que declara la parella reflecteixen el temps de gestió dels tres locals, una tasca que es reparteix entre tots dos.
Així doncs, la seva experiència combina una facturació recurrent amb una inversió prèvia i un començament complicat. El trasllat del primer local va ser decisiu per continuar, mentre que l'expansió va permetre sumar ingressos de diversos establiments. Per a David, l'atractiu està a organitzar aquesta feina al voltant de la seva vida familiar. Els seus comptes descriuen fins on ha arribat el negoci després de corregir errors i ampliar la seva activitat.