Dany Blázquez, psicòleg, ha explicat que la puntualitat no depèn només de tenir bona educació o de posar més alarmes al mòbil. Arribar aviat, arribar tard o calcular malament els temps té relació amb trets de personalitat, amb la manera en què cada persona organitza tasques i anticipa el que ha de fer després. Per això la seva frase és clara: "Són trets de la personalitat, però es pot modelar".
La puntualitat sol associar-se amb persones més ordenades, responsables i conscients de les conseqüències que té fer esperar els altres. En canvi, la impuntualitat crònica pot aparèixer en perfils més impulsius, amb pitjor regulació emocional o amb tendència a subestimar el temps real que necessiten per preparar-se, desplaçar-se o tancar tasques abans de començar-ne una altra.
No és només un tema de mirar el rellotge
Blázquez també apunta a un concepte clau: la memòria prospectiva. És la capacitat de recordar alguna cosa que cal fer en el futur, com sortir de casa a una hora concreta o arribar a una reunió. Algunes persones no fallen perquè no els importi, sinó perquè gestionen pitjor aquesta anticipació i s'enganyen pensant que encara tenen marge.
Aquí apareix un dels errors més comuns. Moltes persones omplen el mòbil d'alarmes, però acaben ignorant-les o usant-les per apurar encara més. En lloc de sortir, calculen que poden fer una cosa més. El resultat és el mateix: el temps es comprimeix, apareix la pressa i l'arribada tard es converteix en rutina.
Es pot entrenar i millorar
La part positiva és que, segons Blázquez, el comportament sí que pot modelar-se. La personalitat influeix, però no condemna. Una persona impuntual pot millorar si canvia el sistema, no només la intenció. Sortir deu minuts abans, preparar la roba la nit anterior, calcular desplaçaments amb marge real o posar una única alarma de sortida pot ser més útil que prometre's arribar abans.
També ajuda canviar la lectura emocional de la puntualitat. No és únicament una mania de persones rígides, sinó una forma de respectar el temps propi i l'aliè. Arribar tard constantment genera tensió, culpa, discussions i una imatge de poca fiabilitat, encara que no hi hagi mala intenció. Per això la puntualitat funciona com un mirall d'hàbits, personalitat i autocontrol. Hi ha qui neix més organitzat, però ningú està obligat a viure atrapat en la impuntualitat. Es pot modelar, sempre que es deixi de tractar com a excusa i es comenci a treballar com a conducta.