El mercat de l'habitatge continua acumulant tensions i el sector de la construcció ja adverteix d'un fenomen que comença a reflectir-se directament en els preus. Els promotors i constructors estan assumint un increment aproximat del 5% en els costos d'edificació, una pujada que no respon a un únic factor, sinó a un desequilibri estructural cada cop més evident.
La manca de mà d'obra qualificada s'ha convertit en un dels principals problemes del sector. Les empreses constructores reconeixen dificultats creixents per cobrir llocs essencials en obra, des de perfils tècnics fins a oficis especialitzats. Aquest dèficit de treballadors altera la planificació de projectes i, sobretot, impacta en els costos laborals.
L'escassetat de treballadors tensiona el sector
La construcció arrossega un envelliment progressiu de la seva plantilla i una evident manca de relleu generacional. Una part significativa dels professionals actius ja supera els 45 anys, mentre que la incorporació de joves continua sent insuficient per cobrir la demanda. Aquest desajust provoca un efecte immediat en els salaris. Quan l'oferta de treballadors es redueix i l'activitat es manté o creix, les empreses es veuen obligades a millorar condicions econòmiques per atraure o retenir talent. El resultat és un augment directe del cost de la mà d'obra.
Els constructors assenyalen que aquest component resulta especialment sensible perquè la mà d'obra representa una part molt rellevant del pressupost total d'una obra. Juntament amb els materials, concentra la major part de la despesa, de manera que qualsevol variació es tradueix en desviacions significatives. L'escassetat també introdueix ineficiències operatives. Retards en terminis, menor disponibilitat d'equips i major competència per recursos humans incrementen la pressió financera sobre els projectes residencials.
Impacte directe en el preu de l'habitatge
L'encariment de la construcció acaba filtrant-se al comprador final. Quan els costos d'execució pugen, els promotors ajusten els preus de venda per mantenir la viabilitat econòmica de les promocions. Aquest mecanisme explica part de la pujada observada en l'obra nova. La dinàmica no es limita únicament al factor laboral. L'increment en el preu de materials clau reforça la tendència alcista, generant un escenari on els costos directes de construcció mostren variacions sostingudes.
Des del sector s'insisteix que el problema de fons és estructural. La manca de professionals qualificats no es corregeix de manera immediata i condiciona tant la capacitat productiva com l'estabilitat de preus en el mercat immobiliari. Les empreses adverteixen que, mentre persisteixi la dificultat per trobar treballadors, la pressió sobre els costos continuarà present. Això introdueix un element d'incertesa en futures promocions i en l'evolució del preu de l'habitatge.
Així doncs, la pujada propera al 5% no s'interpreta com un ajustament puntual, sinó com la conseqüència d'un desequilibri prolongat entre oferta laboral i demanda constructiva. Un factor que ja forma part central del debat sobre l'accés a l'habitatge.