Una agent de viatges acomiadada després de 22 anys de feina va aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia declarés improcedent el seu cessament. La sentència dona a l'empresa dues opcions: readmetre-la o abonar-li 15.130,88 euros addicionals. La treballadora ja havia rebut 18.749,76 euros en dotze mensualitats, de manera que, si l'agència opta per indemnitzar-la, la quantia total ascendeix a 33.880,64 euros.
L'empleada treballava a jornada completa des de març de 2002 i cobrava 1.431,30 euros mensuals. L'agència li va comunicar l'acomiadament el 15 de març de 2024, amb efectes el mateix dia. A la carta va al·legar causes econòmiques i organitzatives i va assenyalar que havia perdut la seva principal font d'ingressos després del canvi en el sistema de venda d'entrades de l'Alhambra i el Generalife.
L'empresa va pagar en dotze terminis
L'article 53 de l'Estatut dels Treballadors estableix que, en un acomiadament objectiu, l'empresa ha de posar la indemnització a disposició del treballador en lliurar-li la carta. Si el cessament es basa en causes econòmiques i aquestes impedeixen disposar dels diners en aquell moment, la llei permet diferir el pagament. L'empresa ha de fer constar aquesta circumstància en la comunicació escrita.
L'empresa va pagar 1.562,48 euros al mes durant un any. Els justificants acreditaven aquests abonaments, però l'informe econòmic es referia a pèrdues d'exercicis anteriors i a períodes posteriors a l'acomiadament. Per a la Sala, faltava la prova decisiva: que l'agència no tenia prou diners per pagar el 15 de març de 2024, quan va lliurar la carta. La treballadora havia perdut en primera instància i el tribunal va revocar aquesta decisió en resoldre el seu recurs.
Cinc dies hàbils per triar
La sentència, dictada el 16 d'abril de 2026, va donar a l'agència cinc dies hàbils des de la seva notificació per comunicar al tribunal quina opció triava. Podia fer-ho per escrit o mitjançant compareixença, sense esperar que la resolució fos ferma. Si escollia indemnitzar, l'import fixat ja descomptava el que l'empleada havia cobrat en mensualitats.
Si l'empresa deixava passar el termini sense pronunciar-se, la sentència establia la readmissió i l'abonament dels salaris de tramitació, corresponents al període entre l'acomiadament i la notificació de la sentència. La resolució permetia preparar un recurs de cassació per a la unificació de doctrina.