Darrere de tots els esportistes d'elit, s'amaguen les preocupacions d'una persona normal. Hi ha vegades que se'ns oblida que tenen les mateixes preocupacions, les mateixes pors o defectes que qualsevol ciutadà, i que la seva vida no gira única i exclusivament al voltant del seu èxit en el món de l'esport. I així ho ha expressat Cesc Fàbregas, qui recorda viure un infern quan va entrar en l'adolescència, i havia complert 14 anys.
En aquell moment, la seva vida semblava ser perfecta. Jugava en les categories inferiors del Barça, de la selecció catalana i de la selecció espanyola, i era considerat com un dels grans talents que hi havia. Semblava estar destinat a complir el seu somni d'arribar al futbol professional, que es va complir tan sols un parell d'anys més tard, i a ser una llegenda. Però va rebre una de les pitjors notícies que li podien donar, que va ser la separació dels seus pares, un contratemps que el va afectar molt.
En una entrevista amb Samanta Villar, fa uns anys, va relatar que això va canviar la seva vida per sempre, i que li va costar molt acostumar-se. "Quan els meus pares es van separar jo tenia 14 anys. Jo ho vaig passar malament perquè la família és molt important per a mi, i va ser un xoc, jo no m'ho esperava quan va passar. Un dia vam anar a jugar un torneig a Itàlia amb els cadets del Barça, i Rodolfo Borrell, que era el meu entrenador en aquell moment, em va agafar un dia a la seva habitació. Jo no havia dit res a ningú que els meus pares s'havien separat, i ell em va dir que ell havia entès el que havia passat amb els meus pares, i que estava molt content que el meu nivell no hagués baixat, perquè normalment a aquesta edat t'afecta molt. Però ell va dir que no s'havia notat res i que tenia un regal per a mi", va rememorar l'actual entrenador del Como italià.
"Era una samarreta de Guardiola amb el número 4 del Barça amb una dedicatòria que posava molta sort i que tant de bo algun dia em veiés al Camp Nou amb el número 4 i bé, després de molts anys i molta feina, així va ser", recorda Cesc, qui també va parlar de la seva irrupció a l'Arsenal sent encara molt jove. I no té cap problema a afirmar que va necessitar ajuda psicològica per gestionar la fama i la pressió mediàtica, a més de tots els diners que va començar a guanyar tan aviat.
"Vaig començar a guanyar molts diners a Anglaterra, i em vaig posar en contacte amb un professional, perquè ni jo ni la meva família estàvem preparats per gestionar això", sentencia Cesc. Per sort, la seva trajectòria parla per si sola, i va tenir l'oportunitat de jugar en clubs com el Barça, el Chelsea o l'AS Mònaco, abans de retirar-se i passar-se a les banquetes, on també està triomfant. I va formar part de la històrica selecció que va guanyar tres trofeus seguits, incloent-hi un Mundial.