En plena recerca de solucions sostenibles per a l'habitatge, una tècnica constructiva mil·lenària està tornant a despertar l'interès d'arquitectes i experts en bioconstrucció. Es tracta del cob, un material natural que permet construir cases literalment esculpides a mà i que, en alguns casos, poden mantenir-se dempeus durant segles.
Aquesta tècnica ancestral ha estat utilitzada durant milers d'anys en diferents parts del món, especialment a Europa i Àsia. Avui torna a guanyar protagonisme gràcies al seu baix impacte ambiental i a les seves sorprenents propietats per regular la temperatura i la humitat dins de l'habitatge.
Què és el cob i com es construeixen aquestes cases
El cob és una barreja natural formada per argila, sorra, palla i aigua. A diferència d'altres sistemes tradicionals com l'atovó, no es fabriquen blocs per aixecar els murs. En lloc d'això, el material s'aplica directament sobre l'estructura i es modela amb les mans capa a capa. Aquest procés fa que cada habitatge sigui únic, ja que les parets es construeixen gairebé com si fossin una escultura de terra. Els constructors poden crear formes corbes, nínxols a les parets, bancs integrats o finestres arrodonides que formen part del propi mur.
A més, els murs de cob solen tenir entre 40 i 60 centímetres de gruix. Aquesta característica els aporta una enorme estabilitat estructural i una gran capacitat per conservar la temperatura interior de la casa. Amb el pas del temps, el material s'endureix cada vegada més, adquirint una resistència molt alta que explica per què moltes d'aquestes construccions han sobreviscut durant segles.
Un material que regula el clima interior de forma natural
Una de les propietats més interessants del cob és la seva capacitat higroscòpica. Això significa que pot absorbir humitat quan l'ambient és humit i alliberar-la quan l'aire és sec. Gràcies a aquest procés natural, l'interior de l'habitatge manté nivells d'humitat molt estables i confortables durant tot l'any. A l'estiu les parets ajuden a mantenir l'interior fresc, mentre que a l'hivern conserven millor la calor acumulada.
D'altra banda, és resistent al foc, no atrau insectes ni rosegadors i requereix molt poc manteniment. Amb un simple revestiment de calç cada cert temps, les parets poden conservar-se en bon estat durant generacions. Per aquestes raons, cada vegada més arquitectes estan recuperant aquesta tècnica dins del moviment de bioconstrucció. En un moment en què l'arquitectura busca reduir el seu impacte ambiental, materials naturals com el cob estan demostrant que algunes solucions del passat poden ser clau per al futur de l'habitatge sostenible.