Carme Ruscalleda va construir una de les carreres més importants de la gastronomia espanyola, però abans de les estrelles Michelin hi va haver una decisió familiar que podia haver acabat molt malament. Quan va decidir obrir el Sant Pau amb Toni Balam, els seus pares van fer una cosa que encara recorda amb emoció: van posar en joc la seva pròpia vivenda per ajudar-la. "Ell i la meva mare van hipotecar casa seva. S'ho van jugar tot", va explicar anys després en recordar aquells primers passos.
La cuinera portava treballant pràcticament des de nena i havia crescut vinculada al negoci familiar. Aquesta disciplina va ser precisament una de les raons per les quals el seu pare va acabar confiant en ella. Ruscalleda ha explicat que ell no sempre entenia la seva manera de plantejar l'alta cuina i que fins i tot va arribar a patir per algunes crítiques que rebia la seva filla, però mai es va oposar realment al seu projecte perquè la veia segura, treballadora i amb un objectiu clar.
Els seus pares van assumir un risc enorme perquè pogués obrir el Sant Pau
L'oportunitat va aparèixer quan va quedar disponible un antic hostal situat davant del negoci familiar a Sant Pol de Mar. Ruscalleda i Toni Balam van decidir comprar-lo i convertir-lo en restaurant, però per aconseguir el finançament van necessitar el suport de les seves famílies. Els seus pares van hipotecar la seva vivenda i la parella també va assumir una important càrrega econòmica.
No era una inversió segura. El Sant Pau va obrir el 1988 i els inicis van ser difícils. Ruscalleda ha recordat fins i tot diumenges en què no entrava cap client. La botiga familiar va continuar funcionant durant anys i va acabar convertint-se en una mena de salvavides econòmic mentre el restaurant trobava el seu lloc.
Un deute que va convertir en una responsabilitat personal
Per a Ruscalleda, aquell gest dels seus pares també va crear una enorme responsabilitat. Sabia que el seu somni no depenia únicament d'ella: darrere hi havia una família que havia arriscat la seva pròpia casa. Per això una de les majors satisfaccions de la seva vida va arribar molt després, quan va poder dir que el seu pare va morir sabent que ja no devien diners al banc.
El Sant Pau acabaria convertint-se en un dels restaurants més reconeguts de Catalunya i assolint tres estrelles Michelin, però el seu origen va ser molt menys glamurós. Hi va haver préstecs, por al fracàs, jornades interminables i una família disposada a posar el seu patrimoni darrere del projecte. Amb els anys, Ruscalleda ha repetit aquesta mateixa filosofia amb els seus fills: ajudar, però deixar-los construir el seu propi camí. Potser perquè sap millor que ningú el que significa que algú cregui en tu quan encara no hi ha cap garantia que les coses vagin a sortir bé.