Carme Ruscalleda va construir una de les trajectòries més importants de la gastronomia catalana, però darrere dels seus primers passos hi va haver una decisió familiar que va implicar molt més que confiança. La cuinera ha recordat en diverses ocasions com els seus pares van donar suport al seu projecte quan encara no existien estrelles Michelin, reconeixements internacionals ni garanties d'èxit. "Van hipotecar casa seva. S'ho van jugar tot", va explicar en parlar del suport que va rebre en començar.
Aquest gest va permetre posar en marxa un projecte que, en aquell moment, estava lluny de semblar segur. Ruscalleda procedia d'una família vinculada al comerç i a l'alimentació, però obrir un restaurant suposava assumir riscos importants. Els seus pares no es van limitar a animar-la: van comprometre el seu propi patrimoni perquè pogués desenvolupar una idea que depenia completament que el negoci funcionés.
Una aposta familiar abans de qualsevol reconeixement
La història ajuda a entendre la relació de Ruscalleda amb la feina. Abans de convertir-se en una xef de referència, havia après des de petita el valor del producte i la importància de treballar amb constància. La seva família coneixia de prop l'esforç que exigia aixecar un negoci i, precisament per això, sabia també el que significava arriscar un habitatge per finançar un nou projecte.
L'aposta va acabar donant resultat. El restaurant Sant Pau, a Sant Pol de Mar, va obrir el 1988 i va acabar convertint-se en un dels grans referents de la cuina catalana contemporània. Amb els anys van arribar les estrelles Michelin, el reconeixement internacional i una carrera que va portar Ruscalleda a convertir-se en una de les cuineres més premiades del món.
L'èxit va arribar després del risc
Mirat amb perspectiva, resulta fàcil interpretar aquella decisió familiar com el començament inevitable d'una carrera extraordinària. En aquell moment, però, res estava garantit. Calia pagar préstecs, atraure clients i demostrar que la proposta podia sostenir-se econòmicament. El suport dels seus pares significava que el fracàs no hauria afectat únicament la cuinera, sinó tota la família.
Per això Ruscalleda recorda aquell episodi com una cosa molt més profunda que una ajuda econòmica. Els seus pares van apostar per ella abans que existissin proves externes que podia triomfar. L'èxit posterior va convertir aquella hipoteca en una història de confiança familiar, però el risc va ser completament real. Abans de les estrelles, els premis i el prestigi internacional hi va haver una família disposada a posar la seva pròpia casa en joc perquè una filla pogués intentar convertir la seva vocació en professió.