Carlos González, psicòleg: “Quan un nen fa una rebequeria ni és un tirà ni un monstre”

Les rebequeries són un dels comportaments més comuns i alhora més angoixants per a pares i cuidadors. Quan un nen crida, plora o es llença a terra perquè no obté el que vol, és fàcil caure en la temptació de pensar que és “manipulador” o capritxós. Tot i això, el psicòleg Carlos González, en la seva anàlisi del comportament infantil, ens convida a canviar la mirada: “Quan un nen munta una rebequeria ni és un tirà ni un monstre”. El seu missatge —compartit en xarxes socials— subratlla que aquests esclats emocionals no són un acte de maldat, sinó una expressió de frustració i manca d'eines emocionals que el nen encara no ha desenvolupat.

Què passa quan un nen té una rebequeria

Les rebequeries solen sorgir en edats primerenques, especialment entre els 1 i els 4 anys, quan el nen encara no té la capacitat lingüística ni emocional per expressar les seves emocions complexes d'una altra manera. El cervell està en ple desenvolupament, i moltes de les habilitats que permeten frenar una emoció intensa —com la lògica, la regulació de l'impuls o la paciència— encara s'estan formant.

Durant una rebequeria, el nen pot estar frustrat per alguna cosa tan simple com no aconseguir una joguina, no voler deixar el parc o no poder comunicar el que sent. El resultat és una descàrrega emocional intensa, que pot incloure plor, crits, llançament d'objectes o col·lapses a terra. Aquesta conducta no és deliberada ni malintencionada, sinó una manera d'expressar una emoció que no pot verbalitzar.

Carlos González assenyala que els nens petits encara no saben gestionar les seves emocions ni aplicar estratègies més elaborades per demanar el que volen o calmar-se. Per això, compara la rebequeria infantil amb les formes més “eficaços” que un nen gran o un adult podria fer servir: “el mateix nen que va muntar una tremenda rebequeria amb tres anys, als catorze et demanarà la PlayStation sense tenir una rebequeria, perquè haurà après mètodes millors”.

Factors que influeixen en les rebequeries i com actuar

L'origen de les rebequeries pot estar en múltiples factors: cansament, gana, frustració per no poder expressar-se, desig d'autonomia, necessitat d'atenció o simples canvis en la rutina. El cervell emocional del nen (la part més antiga del cervell) pren el control quan no pot gestionar una situació frustrant per mitjà del llenguatge o la lògica.

La recomanació dels experts en desenvolupament infantil és no castigar ni ignorar completament la rebequeria, sinó acompanyar-la amb calma. Mantenir la serenitat davant el desbordament del nen ajuda que ell senti seguretat i comenci a aprendre a regular les seves emocions a poc a poc. Validar verbalment el que està sentint —“veig que estàs molt enfadat perquè vols continuar jugant”— pot ajudar que el nen senti que se l'entén i, amb el temps, aprengui altres formes de comunicar les seves necessitats.

A més, és important que l'adult no perdi el control: si el cuidador es mostra tranquil, això afavoreix l'autocalma del nen, ja que els petits solen “reflectir” la calma de les figures d'aferrament durant moments d'estrès.

En conclusió, les rebequeries no s'haurien de veure com a actes de rebel·lia o desafiament, sinó com a etapes del desenvolupament emocional. El nen està aprenent a gestionar emocions més grans que la seva capacitat d'expressió. Els adults poden acompanyar-los amb paciència, comprensió i límits clars, ajudant-los a construir gradualment les habilitats que necessitaran per comunicar-se i autoregular-se en el futur.