Els arquitectes i urbanistes més prestigiosos de Catalunya han llançat un veredicte unànime perquè la Costa Brava que coneixem té data de caducitat. En 50 anys, la fisonomia dels habitatges en primera línia de mar haurà mutat per complet, forçada per l'emergència climàtica i una normativa de protecció que ja prohibeix el model de construcció massiva que va imperar als 70 i 80.
La cEls experts assenyalen que l'augment del nivell del Mediterrani i la virulència dels temporals de llevant obligaran a abandonar el formigó rígid en favor de materials lleugers i estructures elevades. Les cases del futur en municipis com Palamós, Begur o Cadaqués no se cimentaran sobre la roca per resistir l'embat de l'aigua, sinó que es dissenyaran per integrar-se en un ecosistema canviant, utilitzant fusta tractada, suro natural i sistemes modulars.
La fi de la piscina privada i l'auge del disseny bioclimàtic
Un dels símbols del luxe a la Costa Brava, la piscina privada davant del mar, està en extinció. Les noves normatives de gestió de l'aigua a Catalunya estan empenyent els arquitectes a substituir aquestes instal·lacions per jardins amb espècies autòctones que amb prou feines requereixin reg. El luxe del 2076 no serà tenir una làmina d'aigua blava, sinó un habitatge amb inèrcia tèrmica natural que no necessiti aire condicionat malgrat les onades de calor extremes.
A més, el concepte d'habitatge aïllat dalt dels penya-segats està deixant pas a projectes de cohabitatge i comunitats compactes que minimitzin l'impacte visual i ambiental. Els arquitectes coincideixen que l'estètica mediterrània tornarà a les seves arrels amb façanes blanques de calç que reflecteixin la radiació solar i finestrals amb proteccions solars mòbils. La tecnologia hi serà present, però de forma invisible, amb vidres fotovoltaics que generin energia per a tot el veïnat.
Una nova ètica del paisatge per rehabilitar abans que construir
La Costa Brava del futur no creixerà en extensió, sinó en qualitat i sostenibilitat. Els experts asseguren que el 80% de l'activitat arquitectònica a la zona se centrarà en la rehabilitació profunda dels edificis existents per adaptar-los als nous estàndards d'eficiència. Ja no es tracta d'estrenar casa, sinó de rescatar el patrimoni racionalista i tradicional per fer-lo habitable en un entorn més hostil.
En definitiva, la Costa Brava del 2076 serà més verda, més silenciosa i més semblant a la que van trobar els primers artistes que se'n van enamorar fa un segle. L'arquitectura deixarà de lluitar contra la natura per aprendre a conviure-hi. La veritable exclusivitat serà la capacitat d'habitar el paisatge sense destruir-lo.