T’ha passat mai que dius “bon dia” a les sis de la tarda i algú et mira com si haguessis insultat la seva àvia? “Vols dir que no hauries de dir ‘bona tarda’?”, et deixen anar, amb aquell to de superioritat passivoagressiva que tan bé dominen els que van de llestos de la classe. Doncs bé, respira profund, mira’l als ulls i digue'ls amb veu ferma i orgullosa: “Sí, ho dic bé. Bon dia, i gràcies”. Perquè resulta que “bon dia” és perfectament correcte durant tot el dia, no només quan et prens el primer cafè o surts de casa amb lleganyes. És una d’aquelles perles de la llengua catalana que, malgrat el que et digui el cunyat pesat, el company de feina perepunyetes o aquell veí que es pensa que és el Pompeu Fabra reencarnat, no necessita cap correcció. La Gandula d'El Nacional t'explica per què.
😯 5 paraules en català que canvien de gènere si es diuen en castellà: molt curiós
Una confusió que ve del castellà
En castellà, buenos días s’utilitza només al matí, i després ja passen a buenas tardes. Però en català, la paraula dia engloba tota la jornada, des que surt el sol fins al vespre. Per això podem dir tranquil·lament “bon dia” encara que siguin les sis, les vuit o fins i tot les nou del vespre. L’Institut d’Estudis Catalans ho deixa ben clar: “bon dia” és una salutació vàlida durant totes les hores de llum. Sí, ho has llegit bé: no hi ha cap regla que digui que a les 14:01 s’ha de canviar de registre. No se t’apagarà el wifi, ni et multaran els Mossos, ni vindrà el fantasma d’en Pompeu a donar-te un clatellot lingüístic. Al contrari: estaràs parlant un català ben genuí. Així ho explica també l'influenciador català David Silvestre, que en un vídeo recent es lamenta que sempre el corregeixin de manera injustificada per aquesta confusió.
“Bon vespre”, el gran infrautilitzat
Una altra cosa és que vulguis fer servir “bona tarda” o “bon vespre”, que també són correctes. Però ho fas perquè vols, no perquè t’hi obliguin. “Bon vespre”, de fet, és una expressió molt bonica —i força infrautilitzada— que pots treure a passejar si vols quedar com una persona elegant, de les que encara envien postals i tenen paraigües que no es trenquen amb el primer cop de vent. Ara bé, si et surt natural el “bon dia”, no et tallis. Que ningú et faci sentir malament per parlar bé. És com aquella gent que corregeix quan dius “cap a quarts de cinc” i et diuen que “això no és precís”. Doncs mira, la vida tampoc ho és.
Al vídeo de David Silvestre que corre per Instagram, s’explica amb humor i molta claredat com “bon dia” funciona de meravella tot el sant dia. I això no ho diuen uns qualssevol, no: ho diuen filòlegs, lingüistes i gent que en sap. Gent que ha llegit més de dues pàgines del DIEC, vaja. A més, com més gent digui “bon dia” tot el dia, més natural sonarà. I així deixarem d’anar pel món amb por de cometre aquesta infracció que realment no ho és cada cop que obrim la boca.
- “Bon dia” es pot dir fins al vespre.
- “Bona tarda” o “bon vespre” també són correctes, però opcionals.
- Si et corregeixen, pots corregir-los tu a ells (amb educació i un somriure sarcàstic).
Així que ja ho saps: la pròxima vegada que et surti un “bon dia” a les 19:46 h, digues-ho amb orgull. I si algú t’ho vol corregir, li respons amb naturalitat: "Que no t’enganyin. Estic parlant català com cal".