El nom de Bruna s'ha consolidat en els últims anys com una elecció cada vegada més habitual entre les famílies catalanes. El seu auge no respon només a modes passatgeres, sinó a una combinació de factors culturals, lingüístics i simbòlics que el converteixen en un nom amb caràcter. Segons les dades més recents de 2024 proporcionades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), la tendència a l'alça del nom Bruna es manté ferm a pràcticament tot el territori.
😮 Els 5 castells de Catalunya que has de visitar mínim una vegada en la vida
El creixement de Bruna a Catalunya
Amb un total de 3.454 nenes i dones anomenades Bruna a Catalunya, aquest nom ocupa actualment una posició destacada al nostre territori. La taxa d'incidència total és de 0,43‰ sobre el total de la població, i de 0,85% entre dones, el que confirma un creixement estable i consolidat.
Aquestes dades confirmen que Bruna és un nom en expansió no només en nuclis rurals o interiors, sinó també a les grans ciutats i zones metropolitanes, la qual cosa indica una forta acceptació entre generacions joves i famílies que opten per noms breus i sonors.
Origen i significat del nom Bruna
Bruna és un nom d'origen germànic. Deriva del terme brun, que significa "moreno", "fosc" o "marró", i que antigament també s'associava amb el "brunyit" o "lluent", amb referència a la brillantor metàl·lica d'una armadura. En aquest sentit, Bruna evoca fortalesa, sobrietat, i també noblesa.
En la seva forma femenina, Bruna va ser relativament comú durant l'edat mitjana a Europa central, especialment en zones italianes i germàniques. El seu equivalent masculí, Bruno, va ser popularitzat per figures religioses com Sant Bruno de Colònia, fundador de l'Orde dels Cartoixans.
Més enllà de les seves arrels etimològiques, Bruna és un nom fàcil de pronunciar en català, castellà i moltes llengües europees, la qual cosa reforça la seva elecció en una societat cada vegada més globalitzada.
A diferència de Catalunya, on Bruna ha aconseguit una forta presència, en el conjunt d'Espanya encara no figura entre els 100 noms més comuns, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). No obstant això, es detecta un creixement sostingut en comunitats com el País Basc, les Balears i Aragó, especialment en àrees on hi ha una sensibilitat més important cap a noms locals o amb arrel històrica.