Durant la presentació del seu llibre, 'La mente también juega', Andrés Iniesta va respondre algunes de les preguntes més privades de la seva vida personal. Perquè és un llibre amb el clar objectiu d'ajudar persones que es trobin en un moment delicat, com li va succeir a l'exfutbolista entre els anys 2009 i 2010. En aquest període, com ell mateix explica en el llibre, va arribar a pensar a retirar-se, i no era capaç de somriure, ni de trobar una motivació.
I és que la vida de l'autor del gol a la final del Mundial de Sud-àfrica no ha estat gens fàcil. Al marge de la seva impressionant trajectòria com a futbolista professional, també va haver de superar la pèrdua d'un dels seus millors amics, Dani Jarque, que va morir de manera abrupta en una concentració amb l'RCD Espanyol, on era capità. I també va perdre una filla en el sisè mes d'embaràs. Sense descuidar els seus problemes per gestionar la fama i la pressió que va tenir en el passat.
A més, tampoc li van sortir les coses de la millor manera en algunes inversions, però això queda enrere. El d'Albacete ara assegura tenir un punt de vista molt diferent i una manera diferent d'afrontar els moments més complicats de la seva vida. I, des que es va retirar, ha trobat la motivació cuidant la seva família i passant més temps amb les seves filles. Sense oblidar que està estudiant per tenir la llicència UEFA Pro d'entrenador, i actualment dirigeix el Gulf United dels Emirats Àrabs Units.
Iniesta i el seu nou enfocament cap a la vida
"Abans pensava que sí. Ara, no sé si per la meva forma de ser o per la meva forma de prendre'm les circumstàncies, ho veig més normal del que potser des de fora es pot percebre. Tant el bo com el no tan bo formen part de la vida, o de la meva vida, i no és que em senti en la necessitat de fer-ho, però sí que un entén que és una persona pública i hi ha molta gent que et segueix, et veu i creu que sempre tot és bonic, però no és així, ni per a mi ni per a ningú", assenyalava Iniesta a 'El Periódico' a l'hora de parlar dels problemes mentals.
"Les circumstàncies van ser les que van ser i parlar de coses que no han ocorregut és una pèrdua de temps. Jo crec que dins del dolent vaig gaudir de les parts que em van tocar en aquest camí. Evidentment, perquè el final va ser meravellós, tinc un record i un sentiment molt potents, i tot és una conseqüència de no rendir-te i de tenir una determinació clara de cap a on vols arribar", va finalitzar.