Alicia Conejero va viure durant quinze anys de lloguer en un pis del barri de Gràcia, a Barcelona, però va decidir canviar completament la seva manera d'habitar. Es va incorporar al projecte cooperatiu La Balma, al Poblenou, on va trobar una fórmula diferent tant de la compra com del lloguer convencional. "Podem habitar-lo mentre vulguem", explica en descriure un model en què la propietat és col·lectiva i els residents tenen dret d'ús.
El seu cas resulta especialment cridaner perquè no va abandonar Gràcia per una situació d'emergència residencial. Conejero tenia un lloguer estable i una propietària que, segons explica, mai li havia apujat la renda més enllà de l'IPC. No obstant això, sentia que necessitava canviar la seva forma de viure. Després de conèixer Sostre Cívic el 2016, va decidir entrar en el grup que acabaria desenvolupant La Balma.
No és propietària, però tampoc viu com una inquilina
L'habitatge cooperatiu en cessió d'ús funciona d'una manera particular. L'immoble pertany a la cooperativa i les persones sòcies no poden vendre, traspassar ni rellogar lliurement el seu pis. A canvi, disposen del dret d'utilitzar-lo durant el temps establert pel projecte i participen també en moltes decisions relacionades amb l'edifici i els espais comuns.
En el cas de l'Alicia, aquesta diferència era precisament part de l'atractiu. La Balma reuneix una trentena de residents i combina habitatges privats amb espais compartits. Per a ella, el canvi va tenir també una dimensió emocional: buscava una vida més comunitària i considera que la mudança va suposar "un abans i un després".
L'entrada inicial continua sent un dels grans obstacles
El model tampoc està lliure de dificultats. A La Balma, les aportacions inicials van oscil·lar entre aproximadament 29.000 i 45.000 euros. Conejero reconeix que aquestes quantitats fan que moltes persones joves, especialment les que amb prou feines poden estalviar, tinguin problemes per accedir a una cooperativa fins i tot encara que les quotes posteriors resultin més assumibles.
Tot i així, defensa aquesta fórmula com una alternativa a la lògica tradicional de comprar o llogar. La seva frase resumeix perfectament la diferència: no posseeix individualment l'habitatge i tampoc pot especular-hi, però sí que disposa d'estabilitat residencial. Per a l'Alicia, abandonar el seu antic pis de Gràcia no va significar renunciar a seguretat, sinó buscar una altra classe de seguretat: viure en un habitatge col·lectiu que pot seguir habitant mentre vulgui.