Alguns jubilats es poden beneficiar de deduccions fiscals de fins a 300 euros per realitzar activitat física, una mesura que ha passat relativament desapercebuda però que pot suposar un alleujament econòmic interessant en la declaració de la renda. No es tracta d'un avantatge estatal generalitzat, sinó d'incentius autonòmics dissenyats per fomentar l'envelliment actiu i els hàbits saludables entre la població gran.
El rerefons d'aquestes deduccions és clar. Les administracions autonòmiques busquen promoure la prevenció en salut pública, incentivar la mobilitat i reduir el sedentarisme, especialment en persones de gent gran. La pràctica regular d'exercici físic està directament vinculada a una millor qualitat de vida, menor incidència de malalties cròniques i una major autonomia personal, factors que expliquen l'aparició d'aquests beneficis tributaris.
Comunitats on ja existeixen aquests incentius
L'aplicació concreta d'aquestes deduccions depèn de cada comunitat autònoma, ja que són les hisendes regionals les que regulen el seu abast. Regions com la Comunitat Valenciana, Galícia, Castella i Lleó, La Rioja o Aragó han aprovat fórmules que permeten desgravar part de les despeses associades a l'activitat esportiva. Encara que els detalls varien, la filosofia és similar: premiar la despesa en salut preventiva.
En la pràctica, aquestes deduccions solen dirigir-se a jubilats, majors de 65 anys o contribuents en determinades situacions personals. També és habitual que s'estableixin límits de renda, de manera que el benefici fiscal es concentri en perfils amb ingressos moderats o reduïts. No és un incentiu universal, sinó condicionat al compliment de requisits econòmics i personals.
Quines despeses es poden incloure en la deducció
Un dels aspectes més rellevants és el tipus de desemborsaments que poden computar. Les normatives autonòmiques solen admetre quotes de gimnasos, classes dirigides com ioga, pilates o natació, activitats esportives municipals i fins i tot programes específics d'envelliment actiu. La clau és que la despesa estigui degudament justificada i vinculada a la pràctica física.
No n'hi ha prou amb haver realitzat l'activitat. És imprescindible conservar factures, rebuts o justificants de pagament que acreditin el desemborsament. La deducció no s'aplica de forma automàtica, sinó que s'ha d'incloure correctament en la declaració de la renda corresponent a l'exercici fiscal.
La quantia del benefici varia segons la comunitat. En alguns casos es fixa un percentatge de la despesa, normalment entre el 15% i el 30%, mentre que en altres s'estableix un límit màxim anual que pot rondar els 300 euros. Per a molts jubilats, especialment els qui mantenen una rutina esportiva, aquesta mesura pot traduir-se en un estalvi fiscal tangible.