Alexia Putellas ha recordat que el seu camí cap a l'elit va començar molt abans dels grans estadis, els títols i els reconeixements individuals. Darrere de cada entrenament hi havia una família que reorganitzava horaris, feina i caps de setmana perquè pogués jugar. Els seus pares s'aixecaven cada dia a les sis del matí i, quan arribava el dissabte o el diumenge, tornaven a matinar per acompanyar-la a qualsevol camp.
"Valoraves molt que els teus pares s'aixequessin a les sis per anar a treballar i que el cap de setmana també matinaven per portar-te a jugar", ha explicat. Aquella rutina va convertir el futbol en un projecte familiar. Alexia gaudia sobre la gespa, però entenia que cada partit exigia gasolina, quilòmetres, esperes i hores de descans sacrificades pels qui creien en ella durant aquells anys decisius de formació.
Els seus pares van sostenir un somni encara incert
Quan Alexia va començar, el futbol femení no oferia les estructures, salaris ni oportunitats actuals. Ningú podia garantir que tantes hores acabessin convertint-se en una carrera professional. El seu pare, Jaume, assumia especialment els desplaçaments a entrenaments i seleccions, mentre la seva mare cuidava també de la seva germana petita i mantenia l'equilibri quotidià de la família.
Els horaris podien ser complicats i els trajectes acabaven tard. Així i tot, els seus pares van procurar que mai sentís que jugar era una càrrega per a ells. L'acompanyaven perquè reconeixien la seva passió i volien que tingués l'oportunitat d'intentar-ho. Aquesta constància va ensenyar a Alexia que el talent només adquireix valor quan algú està disposat a sostenir-lo amb disciplina.
L'esforç familiar va marcar la seva manera de competir
La futbolista relaciona aquelles matinades amb l'exigència que després va aplicar a la seva carrera. Veure els seus pares treballar des de primera hora i repetir l'esforç durant el cap de setmana li impedia prendre's un entrenament a la lleugera. Cada oportunitat representava també el temps invertit per una família que havia triat acompanyar-la sense conèixer el resultat final.
Anys després, Alexia es va convertir en una referència mundial i va complir el somni del seu pare de veure-la en el primer equip del Barça. No obstant això, quan recorda els seus inicis no parla primer de gols, trofeus o talent. Parla de despertadors, cotxes i camps allunyats. La seva història demostra que darrere de moltes esportistes existeix un esforç invisible que mai apareix en les estadístiques. Els seus pares no podien jugar per ella, però van fer possible que arribés a cada partit. Aquelles matinades van ser una forma silenciosa de dir-li que el seu somni mereixia tot l'esforç.