Ajudar econòmicament un fill pot semblar un gest familiar normal, especialment quan parlem de jubilats que volen donar suport en la compra d'un habitatge, el pagament d'un lloguer, un deute o una situació complicada. No obstant això, els advocats recorden que Hisenda pot mirar aquestes operacions amb atenció si es tracta de lliuraments de diners importants i no estan correctament justificades. El problema no és ajudar, sinó fer-ho com si no tingués conseqüències fiscals.
I és que, a ulls de l'Agència Tributària, no tot moviment de diners entre pares i fills és invisible. Si un jubilat lliura una quantitat rellevant al seu fill sense documentar-la, pot interpretar-se com una donació. I les donacions s'han de declarar en l'Impost de Successions i Donacions, la regulació del qual depèn de cada comunitat autònoma. Si no es comunica, pot arribar una sanció.
No és el mateix prestar que donar
La realitat és que molts problemes comencen perquè les famílies confonen un préstec amb una ajuda. Si els diners s'entreguen perquè el fill els torni, convé signar un contracte de préstec entre particulars, indicar la quantitat, els terminis de devolució i presentar-lo davant l'administració corresponent. Encara que sigui sense interessos, ha de quedar documentat.
D'aquesta manera, si Hisenda pregunta d'on han sortit aquests diners, el contribuent pot demostrar que no es tracta d'una donació encoberta. En canvi, si no existeix contracte, no hi ha devolucions i els diners s'han lliurat sense cap explicació, l'operació pot aixecar sospites. També passa amb transferències repetides. Petites ajudes puntuals solen tenir menys risc, però pagaments freqüents o quantitats altes poden cridar l'atenció si no encaixen amb els ingressos declarats del fill o amb la capacitat econòmica del pare.
La sanció arriba quan no es declara
El punt clau és que ajudar un fill no està prohibit. El que pot generar problemes és no declarar l'operació quan correspon. Si és una donació, s'ha de liquidar l'impost. Si és un préstec, ha d'estar ben justificat. I si és una ajuda per comprar habitatge, encara convé més deixar-ho tot per escrit. Els advocats recomanen no moure grans quantitats només amb una transferència i un concepte informal. Paraules com "ajuda", "regal" o "per al pis" poden ser insuficients si després Hisenda demana explicacions.
Així doncs, els jubilats poden ajudar econòmicament els seus fills, però han de fer-ho amb cura. Una transferència mal documentada pot convertir-se en una donació no declarada i acabar en una sanció. La clau està a decidir abans si els diners es presten o es donen, i deixar-ho tot correctament registrat.