Achraf Hakimi: "La meva mare netejava cases i el meu pare era venedor ambulant. Érem pobres"

Achraf Hakimi és un altre dels esportistes d'elit que no ha tingut cap problema a l'hora de recordar els seus orígens humils. Nascut a Madrid, però de pares marroquins, la selecció a la qual es va decantar per representar quan tan sols era un adolescent, ha recordat com de dura va ser la seva infància en l'àmbit econòmic. I això va obligar els seus pares a haver de fer un gran esforç per poder ajudar-lo a complir el seu somni, i convertir-se en l'estrella mundial que és a dia d'avui.

Va ser descobert pels observadors del Reial Madrid quan tan sols tenia vuit anys, i va ingressar a la Fábrica, on va estar més d'una dècada, abans de consolidar-se en el filial, el Castilla. Les seves actuacions li van servir per guanyar-se la confiança de Zinedine Zidane, i que li permetés ascendir al primer equip, jugant diversos partits, però sense arribar a consolidar-se mai, per culpa de la presència de Dani Carvajal. Així que va sortir a préstec al Borussia Dortmund.

Allí va passar dues temporades on es va acabar per consagrar en un dels millors futbolistes del planeta, i posteriorment va ser fitxat per l'Inter de Milà i pel Paris Saint-Germain, on juga des de 2021. I allí ha guanyat tots els títols possibles, incloent dues Champions League de manera consecutiva, sent considerat com un futbolista clau per a Luis Enrique, i percebent un salari molt elevat. A part, és el capità de la seva selecció.

Però Achraf no oblida els seus orígens, i els va recordar en una entrevista per a 'El Chiringuito de Jugones' fa uns anys, quan encara jugava al Signal Iduna Park. "La meva mare netejava cases i el meu pare es dedicava a la venda ambulant. El fet que jo entrenés era un sacrifici per a ells. Venim d'una família humil, que sempre ha lluitat per aconseguir les coses. Jo lluito cada dia per ells, per tirar-los endavant. Com dic, érem pobres, i necessitàvem moltes ajudes", va assegurar.

"Sacrificaven moltes coses dels meus germans perquè me les donessin a mi. Passava molt de temps amb ells i ara estic lluny. Aquestes coses em motiven", va sentenciar Hakimi visiblement emocionat. Sens dubte, tot el patiment va valer la pena, veient tot el que ha aconseguit als seus 28 anys.