Amb el pas dels mesos, Xabi Alonso va trobant el camí per fer que el Reial Madrid s'acosti, cada vegada més, a jugar de la manera que ell vol. El conjunt blanc va fitxar el que va ser entrenador del Bayer Leverkusen amb la idea que liderés un projecte a llarg termini, amb paciència, a foc lent i, això sí, amb molts èxits. Una cosa que, gràcies al monumental estat de forma de jugadors com Mbappé o Bellingham, està aconseguint. I mentrestant, va trobant jugadors molt interessants com Güler o Tchouaméni, al qual ha convertit en un dels millors pivots del planeta.
No obstant això, justament pel creixement del turc i del francès, hi ha un pes pesant del vestidor del Reial Madrid que està començant a veure les orelles al llop. Es tracta de Fede Valverde, que a principi de temporada va jugar-se un òrdago a Xabi Alonso per no tornar a jugar a la banda, un pla que no li va sortir gens bé a l'uruguaià, que s'ha acabat quedant en la posició de lateral dret, molt al seu pesar.
Si vol, és el millor del món
La realitat és que, malgrat ser un crac absolut a la medul·lar, el que s'ha vist recentment deixa molt clar que Fede ho té tot per ser un lateral dret de màxim nivell. De fet, segons molts, té condicions molt superiors a cracs com Carvajal o Trent Alexander-Arnold, als quals no ha d'envejar absolutament res. De fet, per a en Xabi, si Fede es dedica en cos i ànima a millorar el seu enteniment del joc des de la banda, pot acabar sent el millor del món en aquesta demarcació.
Falta la voluntat de Fede Valverde
Per ara, resulta evident que no està entre els plans de Fede el fet de passar a ser lateral dret. No és una posició que li faci cap il·lusió i sent que desaprofita les seves qualitats. Allà té menys arribada i se sent desviat i mancat d'opcions per aportar en atac. Tanmateix, té un gran cop de pilota, una velocitat endimoniada i molt bon joc associatiu. No li falta res per ser el millor carriler dret del planeta. Només la voluntat de ser-ho.
Així doncs, Xabi Alonso sap que ha d'acabar de convèncer Fede Valverde de les capacitats que té i que pot acabar sent el millor del món en una posició. En aquest cas, l'únic sacrifici passa per deixar de banda l'ego i començar a pensar d'una forma molt diferent. I és que ser lateral ja no és només defensar la banda, també implica ser una peça molt important en l'equip. Que li ho preguntin a Achraf Hakimi.