És surrealista. Han trobat viu Charles Thomas, exjugador del Barça durant els anys setanta, a qui donaven per mort des de principis dels anys vuitanta, fa més de 40 anys. Qui ho ha pogut comprovar incrèdulament ha estat Norman Carmichael, excompany seu a l'entitat blaugrana.
En una publicació de Facebook, Carmichael ha donat la seva visió i ha explicat com es va assabentar de la notícia. Un dia, va rebre la trucada d'una infermera d'un asil que l'informava que tenien ingressat a Thomas. En el seu dia, una de les principals hipòtesis de la seva mort va ser que va ser víctima d'un tiroteig.
La seva publicació
"He estat pensant si publicar això durant dues setmanes, però no sabia com escriure-ho. Charles Thomas va ser un amic proper durant gairebé quatre anys, quan tots dos vam jugar a bàsquet a Espanya. Els últims tres anys vam ser companys d'equip al Futbol Club Barcelona. El Charles era ràpid, fort, intuïtiu i tenia el salt vertical més alt que he vist mai. Érem companys d'equip i amics íntims. Era un home orgullós, però amable. Al final d'una temporada, el Charles es va trencar el genoll gairebé al final d'un partit a Madrid. Va ser brutal veure-ho. El van operar i va començar la rehabilitació immediatament. Desafortunadament, mai més va tornar a ser el jugador que havia estat. El Barcelona, com fan els clubs grans, el va traspassar a un altre equip, on va jugar gran part d'un any més. El Charles no podia aguantar estar en un equip inferior i no ser el jugador dominant del joc que estava acostumat a ser. Quan va tornar als Estats Units aquell estiu, no ho va fer amb la seva família. Simplement va desaparèixer. Ningú sabia on era o què estava fent. Hi va haver qui el va veure a la Ciutat de Mèxic, Nova York i altres llocs. Finalment, ens van dir que havia mort. Les històries variaven, des d'una sobredosi fins a una malaltia o un apunyalament. El seu fill, Carlos, em va dir que el Charles havia estat disparat i assassinat a un carrer a Nova York per un tema de drogues que va sortir malament. Tot el que sabíem era que el nostre amic estava mort".
"Mentre conduïa a Texas fa dues setmanes, vaig rebre un missatge d'una infermera d'Amarillo que em deia que era amb Charles Thomas i que volia parlar amb mi. Li vaig dir que no sabia quina mena de broma era aquella, que el Charles havia mort feia anys. Ella va dir: 'No. Ha estat aquí amb nosaltres en una residència d'avis durant quatre anys'. Després em va tornar la trucada i hi havia un vell negre dient-me: 'Hola, Norman. Ha passat molt temps'. Em va sacsejar fins a la medul·la. No podia ser. Vaig parlar amb ell durant deu minuts i va actuar com si fos el més normal del món. Vam parlar sobre bàsquet, el nostre temps junts i els seus anys als carrers des de llavors. Tenia pressa per penjar i trucar al Carlos per explicar-l'hi. Quan l'hi vaig dir, gairebé el perdo. Ell no s'ho creia. Va pensar que era una estafa. El Carlos és un home fort i intel·ligent i simplement no podia sentir això. Li vaig donar el número i vint minuts després em va trucar i em va dir que pensava que sí, que era el seu pare, però va passar els pròxims dies verificant-ho. Resulta que era el Charles. I ell és a Amarillo, Texas. Això és dur per a la seva família, ja que va deixar-los i va desaparèixer. No estic segur de com t'enfrontes a això com a família quaranta anys després. Respecte a mi, no estic segur per què em va trucar primer, però tinc el meu amic de tornada, sí, òbviament, va canviar. Tindrem la nostra segona vacuna en dues setmanes i després, amb la benedicció del Carlos, aniré a Amarillo a veure el meu amic. En aquest estrany món passen coses increïbles".
Xabier Añua, qui va ser tècnic dels dos jugadors del Barça, també en va parlar a les xarxes socials. Són d'aquelles històries en què la realitat supera la ficció.
Imatge principal: Charles Thomas amb el Barça en una imatge d'arxiu / Fundació Bàsquet Català