El FC Barcelona va aconseguir una victòria agònica contra el Girona (2-1) gràcies a un gol de Ronald Araújo en l'última jugada del partit. El central uruguaià va tornar a ser el salvador inesperat. Va sortir des de la banqueta, es va col·locar com a davanter improvisat i va firmar el gol que va evitar el desastre. Però el seu heroisme va deixar al descobert una veritat incòmoda: el problema ofensiu del Barça és cada cop més evident.
Hansi Flick va afrontar el derbi amb un onze condicionat per les lesions, però amb algunes decisions valentes. Pau Cubarsí va tornar al perfil dret de l'eix defensiu i Eric García va ocupar l'esquerre. Al mig, Casadó va ser el pivot i Frenkie de Jong va actuar més avançat. En atac, Lamine Yamal va repetir com a titular, Toni Fernández va debutar a la Lliga com a fals ‘9’, i Marcus Rashford va mantenir el seu lloc a l'esquerra. Un pla arriscat, però que no va funcionar del tot.
Un Barça gairebé inoperant en atac
El partit va començar bé. Una gran combinació entre Lamine i Pedri va acabar amb un gol magistral del canari, que va definir amb calma. El Barça semblava controlar el duel. Però aviat el Girona va reaccionar. Amb velocitat i precisió, va trobar els forats en una defensa blaugrana descol·locada. Witsel va empatar, Tek va salvar un gol clar davant de Vanat i Portu va estavellar un xut al pal. En atac, Rashford va tornar a mostrar la seva pitjor versió: erràtic, lent i sense confiança.
La segona meitat va ser encara més frustrant. El ritme va baixar i el Barça, malgrat dominar la pilota, no trobava el camí al gol. Lamine Yamal ho va intentar sense sort, Toni Fernández va estar desaparegut i Roony Bardghji, que va entrar des de la banqueta, amb prou feines va tocar la pilota. L'equip necessitava una espurna. I aquesta espurna va arribar des de la defensa. En l'últim minut, Frenkie de Jong va filtrar una passada a l'àrea i Araújo, amb ànima de davanter, va rematar la pilota de cap a la xarxa.
La victòria blaugrana deixa un missatge preocupant
El central uruguaià va tornar a demostrar que és molt més que un defensa. Però el seu gol deixa en evidència quatre futbolistes: Rashford, Lamine, Bardghji i Toni Fernández. Cap d'ells no va saber marcar diferències a l'àrea rival. Cap no va assumir el lideratge ofensiu que s'espera al Barça. La manca d'eficàcia i d'instint golejador comença a ser alarmant.
El cas més preocupant és el de Marcus Rashford. Fitxat amb el pretext que pot jugar a la banda i al centre, el seu impacte ha estat mínim en totes dues posicions. Amb prou feines genera perill i el seu llenguatge corporal reflecteix desconnexió. Ni la seva potència ni la seva experiència apareixen quan l'equip ho necessita. Flick continua confiant en ell, però la paciència s'esgota. Dos gols contra el Newcastle no són suficients.
És precisament aquest desenllaç el que fa treure els colors a quatre jugadors del Barça. Concretament, als quatre davanters que van jugar. Perquè si el conjunt blaugrana depèn d'un defensa per guanyar partits, el problema és greu. Araújo va tornar a salvar els mobles, però no sempre sonarà la flauta. Val més que els davanters treguin una bona melodia de cara al Clàssic de diumenge que ve.