Lamine Yamal està en el punt de mira des dels esdeveniments esdevinguts abans i després del Clàssic. I el panorama s'ha enrarit encara més després de l'episodi d'aquest dimarts, quan la Selecció Espanyola va haver de donar d'alta el jugador per prescripció mèdica. L'assumpte ha causat una gran indignació a la Federació. I encara que el president, Rafael Louzan, ha volgut restar importància per calmar els ànims, la campanya que s'ha generat a la capital contra el crac no té precedents. Ara tot s'hi val contra el jove jugador.
A Lamine Yamal se l'acusa de ser "mal espanyol". Qüestionen que senti més els colors del Barça que els d'Espanya. "Se sent més culé que espanyol", es pot llegir en algun mitjà, on consideren que Lamine hauria de posar el seu sentiment patriòtic per davant del club de la seva vida, el que l'ha ajudat a arribar fins on és i el que, al cap i a la fi, és el que li paga. Els atacs estan sent ferotges. Alguna il·luminat fins i tot recomana que no se'l torni a convocar, com si la Selecció pogués permetre's el luxe de no comptar amb el seu millor jugador amb diferència. La rebequeria està sent de dimensions èpiques (i ridícules). Crida l'atenció que jugadors en situació similar, com Nico Williams, no han estat atacats amb la mateixa violència.
Lamine Yamal es guanya uns quants detractors al vestidor de la Selecció Espanyola
Però el més greu no és el que es diu a l'entorn o a la premsa. El que realment és qüestionable és que, des de dins del vestidor de la Roja, alguns també s'han posicionat contra Lamine Yamal
El més crític és Dani Carvajal. El capità ha passat d'elogiar-lo públicament a marcar distància. Les tensions entre tots dos vénen de lluny, des d'aquell enfrontament després del Clàssic. Però ara s'hi ha sumat un petit grup de jugadors que consideren que el jove davanter s'ha distanciat del grup.
Consideren que Lamine Yamal hauria d'estar més compromès
Els molesta la seva exposició mediàtica, la seva presència constant a les xarxes, la seva vida d'estrella precoç. “Ja no és el noi callat d'ara fa un any”, comenten alguns. El veuen confiat, segur de si mateix, fins i tot altiu. En un vestidor que sempre ha presumit d'humilitat i treball col·lectiu, això no es perdona fàcilment.
També es queixen sobre el seu comportament en el terreny de joc. Asseguren que quan Lamine Yamal és al camp, la pressió col·lectiva baixa. Consideren que la seva intensitat sense pilota no sempre està al mateix nivell que la dels seus companys. En els últims encontres, a més, la seva implicació defensiva ha estat posada en dubte.
Els veterans han fet arribar el seu malestar a Luis de la Fuente. Li han demanat que intervingui abans que el conflicte creixi. No qüestionen el talent del jove crac, saben que és diferencial, però exigeixen que el compromís i la disciplina siguin iguals per a tothom.