Al vestidor del Barça no tots comparteixen l'entusiasme que genera el nom de Marcus Rashford. Raphinha és un dels futbolistes que observa la possible operació amb certes reserves, però no és l'únic. Dins del grup existeixen dubtes reals sobre l'encaix del davanter anglès en l'estructura tàctica que pretén consolidar Hansi Flick.
La qüestió no gira entorn del talent individual de Rashford, cosa que ningú discuteix, sinó a la seva adaptació als mecanismes col·lectius que exigeix el Barça. En un equip on la pressió després de pèrdua és gairebé un principi identitari, qualsevol peça ofensiva ha de mantenir un nivell de compromís defensiu molt elevat i amb el vist, a l'anglès això és una cosa que li costa en certes fases de partit.
La pressió, el gran punt de fricció
El principal focus de debat intern se situa en la fase sense pilota. Rashford és un jugador diferencial en tot el que tingui a veure amb l'atac i el talent, però el seu comportament en la pressió genera interrogants molt importants. Alguns companys consideren que la seva lectura de quan saltar, com orientar la pressió o tancar línies de passada no sempre resulta correcta, cosa que acaba passant factura als altres, que han de córrer el doble.
Per a futbolistes com Raphinha, la intensitat defensiva del qual és una constant, aquest matís adquireix un pes enorme. La pressió al Barça no és un simple gest d'esforç, sinó un element tàctic que condiciona tot el sistema. Si una peça no se sincronitza bé, l'equip pot quedar exposat amb facilitat.
El temor al desequilibri general
Dins del vestidor preocupa especialment l'impacte de Rashford al joc general. La inclusió d'un altre perfil ofensiu que no mantingui la mateixa disciplina defensiva pot alterar el balanç del bloc quan coincideix amb un Lamine que ha de reservar forces per a l'atac. En determinats escenaris, eixe tipus de desajust obliga a sobreesforços de migcampistes i defensors, cosa que sol pagar-se cara. El debat, per tant, no és personal ni respon a una qüestió de por a perdre el lloc. Es tracta de veure com encaixa Rashford en un ecosistema tàctic tan exigent com el Barça de Flick. Diversos jugadors interpreten que el Barça necessita atacants que no només marquen diferències a dalt, sinó que sostinguin l'ordre col·lectiu.
Així doncs, el nom de Rashford no provoca rebuig, però sí certs dubtes en el grup. I és que, en el Barça, on el sistema pesa tant com el talent, el vestidor avalua si el perfil de l'anglès potenciar l'equip o introdueix desajustos en fases crítiques del joc.