El FC Barcelona va aconseguir una victòria important. Un 3-1 sòlid davant l'Atlètic de Madrid. Un triomf que reforça el lideratge i eleva la confiança. Però que també va deixar una història interna. Una història de gestos. De bronques. I aquesta història té un protagonista clar: Raphinha.
El brasiler està de tornada. I està millor que mai. Raphinha ha recuperat el seu nivell, la seva forma i la seva agressivitat. En només dos partits ha deixat enrere dos mesos de lesió. Ha tornat amb energia, ambició i lideratge. I es va veure des del primer minut.
Raphinha va justificar dur el braçalet de capità
En l'arrencada del matx ja va marcar el to. Va aixecar els braços. Va demanar intensitat i soroll. Que el Camp Nou fos un volcà. Però minuts després, va demanar una altra cosa. Va demanar compromís, pressió i que tots treballessin com ell. Però no ho va aconseguir del tot.
En una acció enrere d'Oblak, Raphinha va sortir disparat. Va anar a pressionar com un boig. Com un capità. Com algú que no negocia l'esforç. Però quan va mirar al voltant, va veure que estava sol. I va explotar. Va reclamar actitud mitjançant gestos de desaprovació. No era el primer cop. Ja ho va fer contra l'Alabès. I els principals destinataris van tornar a ser els mateixos: Lamine Yamal i Robert Lewandowski.
La bronca no va quedar al camp. Va continuar al vestidor. Al descans hi va haver paraules directes. Raphinha va elogiar la primera part. Va reconèixer el bon joc. Però va exigir més. Especialment als de dalt. Als qui tenen l'obligació d'iniciar la pressió. I entre ells hi havia Lewandowski.
Missatge als pesos pesants de la davantera
El carioca no es va mossegar la llengua. Li va demanar al polonès més pressió, més feina i més sacrifici. Li va demanar que donés l'exemple. Que no delegués. I el mateix li va dedicar a Lamine Yamal. Els va exigir que no caminessin. Va ser una bronca forta. Una bronca que va sorprendre alguns. Però que molts van compartir en silenci.
De fet, fa dies, Pau Cubarsí ho va dir públicament. Va demanar més pressió de la davantera. Ho va dir sense noms, però el missatge va quedar clar. I aquesta opinió la comparteixen altres. Eric García. Jules Koundé. Jugadors que senten que l'equip corre a dues velocitats. Que uns estrenyen. I altres no.
I quan aquesta diferència es nota, els que corren més es cansen. I se'n fartan. I això està passant. Raphinha sent que ell dóna més del que rep. Que alguns companys haurien d'elevar el seu nivell físic. Sent que l'equip necessita un pas endavant general. No només dels joves. També dels veterans. I sobretot, dels qui ocupen la zona d'atac.
El Barça va guanyar. Sí. Va sumar tres punts. Sí. Es va refermar en el liderat. També. Però dins del vestidor van quedar missatges. Perquè Raphinha no es calla. Sap que l'equip pot donar més. I no és l'únic.