José Ramón Calderón Ramos (Palència, 26 de maig de 1951) va ser president del Reial Madrid entre l'estiu del 2006 i l'hivern del 2009, quan va presentar la dimissió després d'una tempesta mediàtica en contra seu, en la qual va ser acusat de manipular l'assemblea de socis del Reial Madrid i fins i tot d'utilitzar targetes de crèdit del club per pagar despeses personals. Calderón va denunciar un atac per forçar la seva sortida, un cas que mai no va acabar de quedar clar, i va decidir anar-se'n, deixant 2 Lligues i 1 Supercopa d'Espanya al museu i diversos fitxatges que després donarien un gran resultat, com els de Marcelo, Pepe, Robben o Van Nistelrooy. Calderón va tornar al seu despatx d'advocats, des d'on segueix de molt a prop l'actualitat futbolística. Just abans del Clàssic, l'expresident del Reial Madrid ha atès ElNacional.cat.

Quines sensacions té de cara al Clàssic?
Serà gairebé definitiu per resoldre la Lliga. Si guanya el Barcelona s'ha acabat, se'n va a 12 punts d'avantatge, una distància que veig insalvable. En canvi, si guanya el Madrid la situació canviarà, és l'única forma que la Lliga s'obri, que sigui possible per al Reial Madrid.

El Barça ha crescut molt en només un any, gràcies als fitxatges de l'estiu. S'esperava que pogués tornar a ser competitiu tan aviat?
El Barça ha fet molt bons fitxatges. Lewandowski, per exemple, ha estat un gran encert. I després han sorgit nois molt joves que estan donant molt bon resultat. Per a mi, per exemple, Balde era desconegut. Tenen a Gavi, a Pedri... jugadors joves. En la defensa Koundé aporta molt, Araujo... tenen un equip molt competitiu. Només han encaixat 8 gols a la Lliga, la qual cosa demostra que és un equip molt fort.

Ramon Calderon Fabio Capello Europa Press
Ramón Calderón, en la presentació de Capello com a entrenador del Reial Madrid / Foto: Europa Press

El Reial Madrid, per la seva part, està fent pocs fitxatges en els últims anys. Com veu l'equip d'Ancelotti?
Després del doblet de l'any passat, es va considerar que no era necessari fitxar molts jugadors. Suposo que la forta inversió en l'estadi els fa ser més prudents a l'hora de fitxar jugadors. En el dia d'avui, els traspassos estan per la núvols, com també els salaris dels jugadors. La Lliga anglesa ha encarit molt els salaris les últimes temporades.

Què poden fer el Barça i el Reial Madrid per competir amb els nous clubs rics que estan sorgint per Europa?
El fair play financer té encara les seves mancances, com qualsevol mesura nova, però està ajudant perquè es compensi aquesta forta inversió que estan fent alguns clubs que són propietat d'Estats o de multimilionaris als quals, en alguns casos, no els importa perdre diners. El Reial Madrid, per exemple, no pot perdre diners ja que és una associació esportiva sense ànim de lucre que no té accionistes ni capital social. El Barça o el Madrid han de resoldre aquests problemes econòmics autofinançant-se, amb els recursos que generin. Aquesta desproporció, malgrat el fair play financer, pot afectar els resultats esportius perquè els clubs que inverteixen molt acaben tenint més oportunitats de guanyar títols.

El Clàssic serà gairebé definitiu per resoldre la Lliga. Si guanya el Barcelona s'ha acabat, ja que la distància seria insalvable

El Barça i el Reial Madrid han reaccionant plantejant una Superlliga Europea. Què opina d'aquest projecte?
La Superlliga, almenys com es va plantejar, és un nyap. No s'ha d'oblidar que va durar 48 hores. Fins i tot el banc que la sustentava va demanar perdó per haver-se involucrat en un projecte que va generar el rebuig del futbol sencer. Hi va haver manifestacions d'aficionats, un fet molt sorprenent. Els anglesos ens van donar una lliçó. Ells valoren molt la meritocràcia i una sèrie de clubs van decidir que ells anaven a ser els que viatgessin en primera classe i els altres en turista. A més, es va plantejar en el pitjor moment, quan molts clubs estaven lluitant per sobreviure a causa de la pandèmia, es va eliminar el principi de la solidaritat, que en el futbol és importantíssim, a més que no es va explicar res, de com s'anava a repartir els diners, com anava a ser la competició... Res del que es va fer no va demostrar que allò fos un projecte seriós.

El soci del Barça s'ha de preocupar per la situació econòmica del club?
El Reial Madrid, el Barcelona, l'Osasuna i l'Athletic Club són associacions esportives que competeixen amb altres condicions que la resta, i això és un problema. El Madrid, de moment, ho ha resolt molt bé, així ho diuen els resultats, però el model de gestió complica molt el poder fitxar grans jugadors i mantenir els salaris que es mereixen, perquè ho generen. Jo no canviaria el model, intentaria solucionar-ho amb l'autofinançament, no passaria a ser una societat anònima.

Ramon Calderon expresident Reial Madrid Europa Press
Ramón Calderón va presidir el Reial Madrid entre el 2006 i el 2009 / Foto: Europa Press

Com a soci del Reial Madrid, està content amb la gestió que està fent Florentino Pérez?
Sí, en línies generals. L'equip està bé, l'any passat ho va guanyar tot i aquest any és veritat que a la Lliga està en una situació inesperada, ja que no és normal que estigui a 9 punts d'un Barcelona que ve de passar-ho malament, i a la Champions... és la nostra competició. A Liverpool es va donar una exhibició, per exemple. L'equip està compensat, econòmicament les coses van bé, malgrat la inversió en l'estadi. Sempre vaig témer que pogués perjudicar l'equip, però no ha estat així.

La Superlliga és un nyap. Fins i tot el banc que sustentava el projecte va demanar perdó

A Florentino Pérez se li acumulen les renovacions de jugadors llegendaris com Modric, Benzema o Kroos. Què faria vostè amb ells?
Aquest és un dels problemes que estem tenint. No apareixen jugadors joves que permetin no haver de fer grans desemborsaments. L'edat no perdona i aquests jugadors tenen ja una edat que no els permetrà seguir al màxim nivell molt temps més. Esperem que segueixin en el Reial Madrid un parell d'anys més, un temps en què han d'aparèixer jugadors joves que agafin el relleu. És l'única solució perquè s'ha de mantenir l'equilibri econòmic i no es poden fer grans desemborsaments.

Què opina del cas Negreira? Creu que el Barça ha comprat els àrbitres?
Treure conclusions d'un cas tan complex és prematur. Cal ser prudents, no fer judicis paral·lels. Jo en vaig patir alguns. No coneixem la veritat. Cal esperar, l'assumpte està en mans dels tribunals, ells coneixeran els testimonis dels interessats, els documents... És cert que és un assumpte estrany, però cal esperar, ser prudents.

Ramon Calderon Madrid Europa Press
Ramón Calderón, expresident del Reial Madrid / Foto: Europa Press

Vostè va ser president del Reial Madrid en aquells anys. Creu que el seu equip va ser perjudicat pels àrbitres?
És cert que en la meva època en alguns moments vaig sentir que podíem estar sent perjudicats, però mai no vaig pensar que podien ser errors malintencionats. El Reial Madrid va guanyar 2 Lligues, la del clavo ardiendo i una altra amb 20 punts d'avantatge sobre el Barça... No sé si hi va haver alguna decisió, però mai no em vaig plantejar res estrany. Sempre he cregut en l'honradesa dels àrbitres. Hi haurà ovelles negres, com en qualsevol altre àmbit. En aquest cas, el més prudent és esperar.

El Reial Madrid ha actuat bé al personar-se en el cas?
Sí. És un moviment natural en el moment en què pots ser part perjudicada. Personar-se no és acusar, només conèixer, per poder reclamar responsabilitats després. És un pas lògic. Els dirigents del Reial Madrid defensen el patrimoni d'altres i ho han de fer.

En la meva època, en alguns moments vaig sentir que podíem estar sent perjudicats, però mai no vaig pensar que podien ser errors malintencionats

Joan Laporta ha suspès el dinar de les directives previ al Clàssic. Perillen les relacions entre ambdós clubs?
Esperem que no succeeixi. Seria molt perjudicial per a ambdós clubs. El cas Negreira perjudica a tothom, començant pel Barcelona, és clar, però també és dolent per al futbol espanyol en general. Ja hi ha reaccions d'altres àrbitres que diuen coses del Reial Madrid... Això li ve molt bé a altres Lligues amb les quals competim. Ens perjudicarà, i és una llàstima.