Ángel Nieto (Zamora, 1947), una de les llegendes del motociclisme mundial, ha mort aquest dijous a Eivissa als 70 anys com a conseqüència de l'accident que va patir el 26 de juliol mentre circulava amb el seu quad per una carretera de la mateixa illa balear. 

Campió del món en 13 ocasions (7 a la categoria de 125 cc i 6 a la de 50 cc), Ángel Nieto preferia utilitzar la fórmula "12+1" per superstició. Durant la seva llarga carrera, el pilot de Castella i Lleó va guanyar 90 Grans Premis, va ser quatre cops subcampió del món, 23 campió d'Espanya i cinc subcampió del país.

Tot i trobar-se en bona forma, Nieto era dels que necessitaven gaudir practicant el seu esport. Per això, quan al 1986 (18 anys després de guanyar els seus dos primers Grans Premis) va notar que no ho feia va decidir deixar de pujar-se a la moto i dedicar-se a altres assumptes. "Quan estàs pensant en retirar-te perds un segon a cada volta", va dir.

De l'asfalt a darrere les càmeres

Com a conseqüència dels seus èxits, el de Zamora era considerat un dels millors pilots de la història. I no només pel que va aconseguir com a pilot (només Rossi i Giacomo Agostini, amb 15, tenen més Campionats del Món que ell) sinó perquè va assentar les bases del motociclisme espanyol tal com es coneix avui en dia. Nieto va marcar el camí que posteriorment ha seguit el monopoli de pilots espanyols guanyadors.

A més, també va fundar l'escuderia 'Team Ducados Ángel Nieto' (de la que van formar part Cardús, Albert Puig i Julián Miralles) i va ser director tècnic d'Emilio Alzamora quan aquest va conquerir el títol mundial a la categoria de 125 cc. 

Després d'abandonar definitivament la competició, Nieto va passar a ser comentarista esportiu de les carreres de Moto GP, primer a Televisió Espanyola (fins l'any 2011) i després a Mediaset (fins el 2016). Entre els seus altres premis rebuts destaquen la Medalla d'Or de la Ordre del Mèrit Esportiu (1987) i la Gran Creu del Mèrit Esportiu (1993).