A la selecció italiana de futbol se la coneix, per motius obvis, com l'azzurra (la blava), per l'històric color blau de la seva samarreta, una cosa tan genuïnament italiana com la mítica cançó Azzurro de Paolo Conte que es va fer internacionalment famosa després de ser versionada per Adriano Celentano.
La històrica Itàlia que es va proclamar campiona del món el 1982 / Wikimedia Commons / El Gráfico
La tricolor, amb França com a model
La pregunta, doncs, és evident. Per què Itàlia vesteix de blau quan la seva bandera està composta pels colors verd, blanc i vermell? Primer de tot, cal destacar que la bandera italiana, com moltes altres, està inspirada en la francesa, amb la intenció de reproduir els ideals de la revolució, canviant el blau pel verd, per remarcar els drets naturals, com la igualtat i la llibertat, continguts en el color verd.
El 1796, Napoleó Bonaparte va assignar els colors actuals de la bandera italiana a un cos de voluntaris de la Legió Llombarda i anys després aquesta va ser adoptada com a emblema per la República Cisalpina, un estat satèl·lit de la Primera República Francesa situat al nord d'Itàlia, i amb capital a Milà.
No seria fins a 1848, però, després de la Primera Guerra de la Independència i 13 anys abans de la unificació, quan la bandera tricolor italiana es convertiria oficialment en l'ensenya per decisió del rei Carles Albert de Savoia-Carginano.
Del blanc al blau, en honor a la Casa de Savoia
La selecció italiana de futbol va disputar el seu primer partit oficial el 15 de maig 1910, davant de França, a l'Arena Civica de Milà. I curiosament, Itàlia va vestir aquell dia de blanc, un color neutre. No seria fins 8 mesos després, el 6 de gener de 1911, en el 50è aniversari de la unificació italiana, que Itàlia vestiria per primera vegada de blau, un color escollit per honrar el paper protagonista de la Casa Reial de Savoia, ja que el blau era el color del seu estendard.
El primer partit de la selecció d'Itàlia / Wikimedia Commons
Així doncs, com passa als Països Baixos amb el taronja de la casa reial Orange-Nassau, Itàlia és l'azzurra en homenatge a la Casa de Savoia. Així i tot, cal afegir que existeixen altres teories, des que vesteix de blau en honor a França, primera selecció a la qual es va enfrontar, fins que ho fa com un homenatge al cel i els mars d'Itàlia. Fins i tot hi ha qui diu que en l'històric partit davant Hongria de 1911, la idea inicial era jugar de blanc, però davant de la impossibilitat de distingir-se dels hongaresos es va escollir a l'atzar el color blau.
Imatge promocional de la federació italiana de futbol de cara a la gran final del diumenge / @Vivo_Azzurro
Les 3 vegades que Itàlia va vestir de negre per ordre de Mussolini
Entre 1935 i 1938, en plena dictadura feixista de Benito Mussolini, Itàlia va vestir de negre, en honor dels Camicie Nere, els camises negres, la força paramilitar en què es va recolzar Mussolini per arribar al poder per a, posteriorment, passar a ser la força defensiva oficial.
El primer precedent va ser el 1935, a Roma i davant de França, quan Mussolini va ordenar que el blau donés pas al negre, un fet que es va repetir als Jocs Olímpics de Berlín de 1936, els del nazisme. La més recordada, però, va ser la de la 1938, en els quarts de final del Mundial, a París i davant de França. Itàlia va vestir totalment de negre i amb els fasces, un símbol de l'Antiga Roma apropiat pel feixisme, al pit.
Imatge principal: els jugadors d'Itàlia, celebrant la classificació per a la final de l'Eurocopa / EFE