El desastre de la selecció italiana en la fase de classificació per al Mundial va provocar que des de la federació s'intentés dur a terme una enorme revolució. Giovanni Malagò, el nou president de la FIGC, va donar la direcció esportiva a Paolo Maldini, que acompanyat de Leonardo, van iniciar la feina de renovar tota la selecció, amb l'elecció de l'entrenador com a principal tasca. Ara tots dos han dimitit, per tota la problemàtica al voltant de l'elecció d'Andrea Pirlo com a seleccionador, cosa que ha portat Maldini a concedir una extensa entrevista al diari Corriere della Sera, en la qual ha desenvolupat com va ser el camí per decidir el seleccionador.
"Guardiola fins i tot es va posar a escriure formacions"
Paolo Maldini parla sense pèls a la llengua i admet que els dos primers noms que van posar damunt la taula van ser els de Carlo Ancelotti i Pep Guardiola. El primer, "el millor entrenador italià de la història", va rebutjar l'oferta, en estar implicat amb el Brasil a llarg termini, mentre que Guardiola va estar molt temptat d'acceptar. "És l'entrenador que millor encarna el joc tècnic i ofensiu. A través d'alguns amics havia expressat la idea d'entrenar una selecció nacional. Vam anar a veure'l a Barcelona, vam dinar junts i vam parlar durant tot un dia", comença explicant Maldini.
"Estava molt temptat. Va estar molt a prop d'acceptar. Fins i tot es va posar a escriure formacions en fulls... Els diners mai han estat un problema. Pep ens va dir clarament: doneu-me un euro menys del que cobrava l'últim seleccionador i ho seré. Va rebutjar l'oferta per cansament. Ve de deu anys esgotadors a la Premier. S'ha operat de l'esquena. Vol descansar. Però va ser una discussió molt seriosa, vam estudiar les alineacions, des dels sub-17 en endavant...".
Revolada per l'elecció de Pirlo i dimissió de Maldini i Leonardo
Amb les cartes d'Ancelotti i Guardiola descartades, Maldini i Leonardo van mirar cap al futbol italià i els 3 següents noms de la llista van ser Pirlo, De Rossi i Grosso. El problema és que des de la federació els van demanar que no contractèssim cap entrenador amb equip, per no desestabilitzar el futbol italià, cosa que va descartar De Rossi (entrenador del Genoa) i Grosso (entrenador de la Fiorentina). L'elegit, doncs, quedava clar: Andrea Pirlo. "Volíem un entrenador jove, que abracés el projecte i tingués una carrera d'alt nivell. Tècnicament, quan parlo amb Pirlo, el trobo molt preparat. Acompanyat i recolzat per un director tècnic i un assessor, hauria estat l'entrenador ideal", emfatitza Maldini.
Va ser llavors quan a Itàlia es va generar una campanya de repulsa en contra de Pirlo, per tenir un acord comercial amb una casa d'apostes russa. L'entrenador estava disposat a trencar la relació, però Malagò no va suportar la pressió i va decidir no contractar Pirlo. "A partir d'avui, l'entrenador el decideixo jo. A partir d'avui canvien les regles: jo decideixo l'entrenador i vosaltres l'avalueu", afirma Maldini que els va transmetre Malagò. 24 hores després, Maldini i Leonardo van presentar la dimissió.