El FC Barcelona viu un moment delicat. Després d'un inici de temporada prometedor, l'equip ha tornat a mostrar símptomes de fragilitat a Europa. I enmig de la tempesta ha sorgit una veu amb autoritat. Pedri, un dels futbolistes més estimats per l'afició, ha decidit fer un pas endavant.
Per a molts, el canari és el millor centrecampista del món en la seva posició. Als seus 22 anys, ja acumula una maduresa impròpia de la seva edat. Mai s'amaga. Sempre ofereix regularitat i lideratge. Fins i tot hi ha qui el considera més imprescindible que el mateix Lamine Yamal, la joia del planter. Al Barça de Hansi Flick, la seva influència és indiscutible.
Pedri assenyala el culpable de la davallada de l'equip
El que sorprèn no és que en Pedri brilli. Això ja es dona per fet. El que crida l'atenció és que ha assenyalat el gran problema del vestidor. I no es tracta d'un jugador en particular. El culpable és el bloc. Tot l'equip. Segons el canari, la plantilla té una tendència perillosa: començar els partits amb energia, però desconnectar-se massa aviat.
L'exemple més recent va ser contra el Paris Saint-Germain. El Barça va jugar una primera mitja hora brillant. Va dominar els de Luis Enrique. Semblava que tenia el partit sota control. Tot i això, amb el pas dels minuts la intensitat va caure en picat. L'equip va perdre concentració. Va baixar el ritme. I al final, ho va pagar amb la derrota.
No sempre hi ha marge per a una remuntada
L'anàlisi de Pedri no és nou. L'any passat ja passava una cosa semblant. Llavors, les desconnexions arribaven a l'inici dels partits. Això deixava marge per a la reacció. I el Barça va ser capaç de remuntar més d'un partit. Ara, en canvi, les davallades apareixen en fases decisives. Quan no hi ha temps per esmenar els errors. I la diferència és letal. Contra rivals com el Llevant, encara hi va haver capacitat de resposta. Contra el PSG, no.
El debat en l'entorn blaugrana està servit. Alguns opinen que no es tracta tant d'un problema mental, sinó de preparació física. Des del cos tècnic recorden que el curs passat ja hi va haver sotracs, els famosos “shit november” i “december”. Confien que enguany succeeixi el mateix: una caiguda temporal seguida d'una recuperació progressiva. Però els dubtes creixen. I l'afició comença a impacientar-se.
Mentrestant, el missatge de Pedri no passa desapercebut. No busca excuses ni assenyala ningú en particular. Parla de tothom. Parla de compromís col·lectiu. I, sobretot, envia un missatge clar: sense concentració constant, el Barça no té opcions reals a la Champions League. Ell ja ha fet un pas endavant. Ara espera que la resta del vestidor el segueixi.