Pau Navarro (Llagostera, 2004), és un dels joves del Dakar, però ja amb molta experiència. El pilot català, juntament amb el copilot Jan Rosa, volen ser els referents d'aquesta edició del ral·li més dur del món després d'arribar a la cita com a subcampions del Mundial FIA de Rally-Raid (W2RC) a la categoria Challenger. A més, en 19a posició l'any passat al Dakar, va ser el vehicle espanyol més ben posicionat a la general de cotxes. La cita del 48è Dakar, del 3 al 17 de gener del 2026 a l'Aràbia Saudita.
Què esperes d'aquesta edició del Dakar?
D'aquesta edició del Dakar crec que hi ha molts misteris com ja l'any passat. Ja serà el meu sisè Dakar, i cada any m'ho mirava i deia serà així i així. I ara hi vaig aquest any sabent que em cauran pals per tots costats i tocarà adaptar-se. Serà molt complicat. Sí que cada any està sent més difícil, això és cert, i que fa que sigui molt més divertit. La veritat és que sortirem a fondo des del dia 1 i el que vingui, si hi haurà moltes pedres, que el que es diu, s'haurà de racionar, i si n'hi ha menys podrem tirar més i ho farà més divertit també.
Alguna novetat del vehicle que et faci ser més optimista i més positiu per aquest Dakar?
El vehicle d'aquest Dakar més o menys serà el mateix de l'any passat. Hem fet algunes millores durant l'any, els amortidors portem els mateixos, però els hem millorat amb R53, i la veritat que no ha canviat molt, millores sí que hi ha, hi ha alguna cosa d'antilag o AIS, però no és un gran canvi. Però sí que sempre es millora, jo crec que els cotxes serem els mateixos a davant. A Challenger hi ha la marca Taurus, que estem quasi tots allà davant, i també aquest any han millorat molt els OT3, però serem gairebé les mateixes persones.
Quines etapes haureu de tenir en compte si heu mirat i analitzat bé el recorregut?
Crec que van dir les etapes 3 i 11, que seran les de navegació. Però la veritat que encara que et diguin aquestes i aquestes, mai t'ho esperes i acabes patint en aquell dia. La persona que ha fet el recorregut, el dia abans que tingui un somriure així divertit, que sap que demà hi haurà algun problema, doncs sabré que aquell dia anirem molta cura. Però jo sempre marco els dies de navegació perquè han millorat molt aquí a l'Aràbia, es pot fer de tot, i la navegació crec que és un punt que s'haurà de tenir en compte. Vaig amb el Jan Rosa (copilot), que ve de guanyar dos Dakar Classics, i aniré molt ben acompanyat. I entre els dos ens ho prendrem amb calma quan hi hagi punts navegació complicats i intentarem passar-ho ràpid.
Arribes a aquest Dakar en la millor forma possible després del gran paper al Ral·li del Marroc i de la bona temporada?
Sí, potser arribem en el millor moment. Jo crec que durant tot l'any m'he mantingut molt estable. Hem tingut alguns problemes que ens feien tirar enrere en la classificació, però sempre hem tingut el ritme d'estar davant, fins i tot al començament d'any al Dakar. A Marroc vam saber fer la carrera amb molta maduresa, sense posar-nos nerviosos quan el primer dia ens van treure 10 minuts, i saber recuperar-ho. I jo crec que vam trobar la fórmula que ens va funcionar. I sí que és veritat que ens dona molta confiança pel Dakar.
Quin és l'objectiu d'aquest any?
L'objectiu d'aquest any és guanyar. Portem l'any fent-ho molt bé, tenim l'equip per fer-ho, i la mentalitat. I tocarà sortir, sabem que és molt complicat. Per dir noms diversos hi ha Ignacio Casale, que ha guanyat tres Dakar... en Kevin Benavides, que també ho ha fet en la nostra categoria... i córrer entre ídols del Dakar, entre llegendes que són del Dakar, serà complicat, però jo crec que tenim les possibilitats de fer-ho.
D'aquesta edició del Dakar crec que hi ha molts misteris com ja l'any passat
Què no falla mai a la teva maleta per anar al Dakar?
A la meva maleta sempre porto algun peluix, que no falla mai, de la parella o de la meva germana petita. Hi ha menjar que no podem dir que portem cap allà, però sí que cada esmorzar el gaudim amb un bon entrepà de 'carn de vedella'.
I l'evolució del paper de la dona a un país com l'Aràbia Saudita?
La veritat que amb això cada any ho parlem a casa. Jo vaig anar el 2020, el primer any, a veure el meu pare a córrer, i anàvem en un restaurant a menjar i la meva mare havia de menjar a fora, ens deien. I vam notar aquesta certa hostilitat a les dones. I sí que cada any veiem millores, ara sí que podem entrar a qualsevol lloc amb tot el grup de la família, però és veritat que els primers anys era complicat anar allà, i han anat millorant cada cop més. Crec que el primer cop que vam poder arribar a conduir també va ser el 2020 o així, que podien tenir el carnet, i ara veus més dones conduint que no pas homes. Crec que es van europeïtzant, es van normalitzant, no és una cosa que se'ls hagi de felicitar per fer-ho, és algo que hauria de ser normal.