L'empresari immobiliari i expresident del Barça Josep Lluís Núñez ha mort aquest dilluns als 87 anys a Barcelona. Casat des del 1957 amb Maria Lluïsa Navarro i tenia dos fills, Josep Lluís i Josep Maria. La faceta empresarial li va comportar ser considerat per algunes fonts una de les 200 fortunes més grans d'Espanya amb un patrimoni que oscil·lava els 600 milions d'euros.

A nivell professional, Núñez va presidir Nuñez i Navarro, un important grup constructor i immobiliari català que va apostar principalment per la construcció d'habitatges, tant per llogar-los com per vendre'ls. A més a més també va apostar per comprar una trentena d'aparcaments oberts 24 hores, edificis històrics, oficines i locals o naus industrials. Actualment l'empresa també posseeix hotels agrupats sota el nom Núñez i Navarro Hotels.

Núñez va arribar a Barcelona amb la seva família el 1938 i des dels 14 anys va compaginar diversos oficis amb estudis de comptabilitat. Fins als 21 va treballar al Departament d'Intervenció de la Federació de Mutualitats Laborals i, després, com a agent d'assegurances. A mitjans dels anys cinquanta va entrar al sector immobiliari amb el seu sogre, Francisco Navarro, i es va encarregar de l'administració.

El desenvolupament immobiliari de la segona meitat dels seixanta va ser un moment de gran expansió per a les empreses controlades per Núñez, que va incrementar de gran manera el patrimoni i va esdevenir un dels constructors més pròspers del país. La firma Núñez i Navarro va arribar a tenir més de cent societats filials.

Polèmiques judicials

La gestió empresarial de Núñez no va estar exempta de polèmiques judicials. El setembre del 1976 el Jutjat Especial de Delictes Monetaris el va condemnar a una multa d'1,8 milions de pessetes com a autor d'un delicte consumat de contraban monetari per quantia de 6 milions.

Però el cas més destacat va ser l'anomenat cas Hisenda, que va comportar una pena de sis anys de presó per a ell i sis més per al seu fill Josep Lluís, i una multa de dos milions d'euros per suborn. Segons la sentència, ambdós van subornar inspectors d'Hisenda amb gairebé un milió d'euros per estalviar-se declarar 13,1 milions entre el 1991 i el 1999. 

La pena va ser recorreguda a instàncies superiors i, finalment, el desembre del 2015, l'expresident del Barça i el seu fill van ser sentenciats a un any i dos mesos de presó per suborn i falsedat documental. Van passar cinc setmanes a la presó de Quatre Camins, i en van sortir quan van obtenir el tercer grau.

Dins del món empresarial va ser vocal de l'Associació Nacional de Promotors Constructors d'Edificis i vicepresident de l'Associació de Promotors de Constructors d'Edificis de Barcelona. També va ser membre del consell assessor de la Cambra de Comerç. L'any 2000 el saló Barcelona Meeting Point li va atorgar el premi Millor empresari espanyol immobiliari.