Carregant...

Álex Baena va tornar a quedar en el centre del debat després del partit d'Espanya contra l'Iraq. El jugador no va fer un mal partit, ni de bon tros, però va deixar una sensació clara, ja que no és l'extrem que necessita la Roja si Luis de la Fuente vol profunditat, velocitat i vertigen a la banda esquerra. El seu futbol demana altres coses.

I és que Baena és un jugador de pilota al peu. S'associa bé, entén el joc, pot filtrar passades i té qualitat per aparèixer entre línies. El problema és que, quan parteix des de la banda, Espanya perd amenaça a l'espai. No estira el rival, no trenca per velocitat i no genera aquesta por que sí que poden provocar perfils més verticals com Nico Williams o Víctor Muñoz.

Espanya necessita una altra cosa a l'esquerra

La realitat és que la selecció ja té molts futbolistes capaços de tocar, ajuntar passades i participar per dins. Pedri, Fabián, Zubimendi o fins i tot Dani Olmo poden donar aquest tipus de joc. Per això, col·locar Baena en una banda pot acabar fent que Espanya sigui més previsible.

Álex Baena

D'aquesta manera, Pedri hauria vist clar que la Roja perd una peça ofensiva si De la Fuente insisteix amb Baena com a extrem. No perquè li falti qualitat, sinó perquè no ofereix el que l'equip necessita en aquesta posició. En un Mundial, la banda ha de donar profunditat, un contra un i capacitat per castigar defenses tancades. Contra l'Iraq, Baena va deixar detalls de qualitat perquè és molt bo, però també va confirmar els seus límits. Quan rebia, tendia a venir cap a dins. Això pot ser útil en alguns moments, però si ningú amenaça per fora, l'atac s'encercla sol.

Baena no és un extrem pur

El problema no és Baena com a futbolista, sinó Baena com a solució de banda. La seva millor versió apareix més a prop del centre, amb llibertat per girar, associar-se i aparèixer a prop de l'àrea. Com a extrem fix, perd impacte i Espanya perd recorregut. Luis de la Fuente haurà de decidir si el fa servir en la seva posició natural o si insisteix en una fórmula que pot deixar l'equip coix.

Així doncs, el partit contra l'Iraq no va sentenciar Baena per rendiment, però sí per encaix. Espanya no pot permetre's jugar sense profunditat en un costat. I si De la Fuente el col·loca com a extrem esquerre, la sensació és que la Roja juga amb una peça menys en atac.