Nandu Jubany (Monistrol de Calders, 1971), afronta la seva tercera participació al Dakar amb ganes de menjar-s'ho tot. El pilot català, que formarà duo amb el copilot Marc Solà, deixa per uns dies els fogons i les Estrelles Michelin es queden guardades a la maleta. Torna a participar al ral·li més dur del món amb el buggy 4x2 MD Optimus, després de ja ser segon classificat de la seva categoria l'any passat. La cita del 48è Dakar, del 3 al 17 de gener del 2026 a l'Aràbia Saudita.
Què esperes d'aquesta edició del Dakar?
Primer espero passar-m'ho molt bé i poder gaudir de la sort que tinc de poder fer una cosa que m'agrada tant, com anar amb cotxe, com anar al Dakar, amb la gent que admiro i disfrutar d'això, que és una sort que molts dels que ens esteu sentint ho voldrien fer i no ho poden fer. Per tant, això és que espero, disfrutar. I després, evidentment, fer-ho millor que l'any passat, si cal. L'únic que si t'he de ser sincer... l'any passat ho vam fer massa bé.
I diferències amb el vehicle de l'any passat?
El cotxe l'hem millorat una mica. Hem millorat la suspensió, en un setting més dur de suspensions, hem millorat les molles, hem posat aire condicionat, que no en teníem, que algun dia vam passar calor. No és la calor que vam passar, perquè estic acostumat al foc, vull dir que no hi ha cap problema, però sí que et permet d'anar més tranquil sense haver d'engegar l'aire, obrir la finestra, que entra pols, i això ens anirà bé. I ens han posat una brida una mica més gran que ens dona 50 cavalls més al cotxe. Podem anar més bé.
Mirant el recorregut, no sé si tens algunes etapes marcades en vermell per la complicació?
Si t'haig de dir la veritat he mirat el recorregut, però hem quedat el dia 28 amb el Nani, l'Àlex i uns amics per repassar-ho bé. Jo sempre penso que ja m'ho trobaré una vegada estic focalitzat allà. A la que estic en un lloc com arribaré a l'Aràbia Saudita, el que faré és mirar-m'ho allà i anar de dia a dia. Això de capficar-te... jo no soc professional i em dedico a fer macarrons i canelons, i ara estic molt capficat amb els sopars d'empresa i estic molt capficat a fer canelons i croquetes per a tothom. Entreno algunes hores al dia, si em puc escapar mitja hora o una hora amb bicicleta, i ara acabo d'entrenar molt, però entrenar molt amb la meva feina.
Serà el teu tercer Dakar, notes amb això una experiència i que ja et sents diferent de les primeres vegades?
Aquí tinc un avantatge que ara ja sé un vaig, sé el que em trobaré, sé com anirà. He fet ral·lis de cotxes, n'he pres una mica més i tinc aquesta confiança que no tenia l'any passat. I aquesta confiança tinc por que em traeixi perquè correm més i voldrem córrer més. I quan vols córrer més és una carrera que passen més coses, això sí que és indiscutible. Com més corres, més fàcil és que punxis, que arrenquis una roda, que et passin coses... i hem de trobar aquest equilibri amb el Marc Solà (copilot) que no ens passin coses i que correm una mica més que l'any passat.
Quin és l'objectiu principal?
L'objectiu ha de ser acabar. Jo crec que al Dakar si acabes i tens pocs entrebancs, jo penso que aquest és l'objectiu. És una carrera que és un ultratrail, és una marató molt, molt, molt llarga, que no s'acaba, i que no en treus res de voler fer-ho molt bé una etapa si l'endemà plegues. L'actitud ha de ser de menys a més, d'atacar el dia que puguem, i de mantenir el cotxe sencer fins al final. I de cara a la segona setmana després de l'etapa de descans, allà és quan ho hem de fer bé de veritat i on es veuen les diferències.
No sé si tens pensat cuinar i fer alguna cosa de menjar especial?
És una manera molt fàcil per a mi, que és fer aquest arròs que ja l'havia fet el Passadís del Pep, i ja l'havia fet algú abans. Que un catalanet faci l'arròs a l'etapa de descans, jo crec que és molt bo. També em va bé a mi, de conya, perquè si em veuen parat a la primera setmana, els que volen menjar arròs, i diuen: "Hòstia, què li falta al Nandu? Que no li falti de res, que ha d'arribar a l'etapa de descans!". És una cosa que està bé i que és d'agraïment que a mi que em costa poc fer-ho, perquè em costa menys que anar amb cotxe, agafar tota la família del Dakar, que ens portem bé, i fer un arròs el dia de l'etapa de descans. Un porta embotit, l'altre porta pa, l'altre porta una altra cosa, l'altre porta una beguda... I compartir el que ens agrada més, que és menjar, i el que a mi m'agrada, doncs crec que és compaginar aquests dos ingredients, i fem la recepta perfecta.
Què és el millor i pitjor que has menjat al Dakar?
El millor, un xai que vaig menjar l'any passat, que vam comprar allà el meu amic Pedrós, que és el que m'acompanya, que som uns forofos de menjar bo. Vam trobar un xai, que era un xai que devia pesar 30 quilos, que aquí xais de més de 16 quilos ja no ens els mengem. 30 quilos semblava que fos un entrecot petit, increïblement bo, un xai que aquest any el somiarem i el buscarem per poder-lo tornar a menjar amb una mica d'all i una mica de bitxo, que el vam fer així a la llet amb una mica de Xerès sec, que va quedar increïble. I el més dolent no sé, la veritat és que el bivac és bastant dolent el menjar. S'hi podríem fer una mica més amb el càtering, però hi vaig molt poc. Jo al càtering només hi vaig a socialitzar una mica, a veure els col·legues, però ja ens hem atipat i hem fet el vermut a l'autocaravana, i ja tenim de tot.
Que un catalanet faci l'arròs a l'etapa de descans, jo crec que és molt bo
A la teva maleta del Dakar què no hi falta mai?
No hi falta mai la meva Nutella, el Quin Cacau que faig, aquesta no pot faltar. També les meves barretes, els meus gels, això no pot faltar. I jo crec que una mica de pernil, una mica de llonganissa, una mica d'aquest embotit que sense això tampoc vaig enlloc... una mica de formatge, una mica d'escopinyes amb salsa Espinaler, i fer el vermut quan acabes unes patates rosses... una cerveseta sense alcohol.
I l'evolució del paper de la dona a un país com l'Aràbia Saudita?
L'any passat vam veure molt poques dones, massa poques dones és dir. Podem fer veure que hem vist moltes coses diferents, però a la carrera no. A la carrera som la família del Dakar, tots els equips competidors que hi ha, que som els que trobem quan fem una carrera aquí, però hi ha molt poca dona. També l'organització és francesa, on hi ha la mateixa gent a tot arreu, per tant, jo la veritat és que a la carrera va haver-hi molt poques dones. I m'agradaria que fos al revés. M'agradaria que això servís per fer-ho més normal, i jo crec que això és l'evolució que tots hem d'esperar.