El futbol argentí plora la mort de Miguel Ángel Russo, històric entrenador i actual tècnic de Boca Juniors, que ha mort a 69 anys després d’una llarga lluita contra el càncer. El tècnic, que des del 2017 patia un càncer de pròstata al qual posteriorment se li va sumar un de bufeta, es trobava de baixa mèdica des de finals de setembre i rebia cures al seu domicili. Russo posa així fi a una de les trajectòries més extenses i respectades del futbol sud-americà.
Una llegenda d'Estudiantes de la Plata
Nascut a Lanús el 9 d’abril de 1956, Russo va dedicar tota la seva carrera com a futbolista a Estudiantes de la Plata, on va disputar 435 partits i va marcar 11 gols entre 1975 i 1989. Migcampista de gran sentit tàctic i lideratge silenciós, va ser una peça clau en els títols del Metropolitano del 1982 i del Nacional del 1983, sota les ordres de Carlos Bilardo i Eduardo Luján Manera. “Estudiantes va ser el club que em va formar, més que com a esportista, com a home”, va dir el 2020, quan repassava el seu llegat, del qual va marxar convertit en emblema.
La seva carrera com a entrenador va començar poc després de la retirada, a Lanús, on va aconseguir dos ascensos a Primera Divisió. El 1994 va tornar a Estudiantes per repetir la gesta i consolidar la seva fama com a tècnic metòdic i constructor de projectes. El seu recorregut el va portar per 16 clubs en vuit països. El punt més alt de la seva carrera va arribar el 2007, en la seva primera etapa al capdavant de Boca Juniors, amb qui va conquerir la Copa Libertadores, el títol més prestigiós de la seva vida. Un equip liderat per Juan Román Riquelme i Martín Palermo. Va tornar a la banqueta de Boca entre 2020 i 2021 i va assumir novament el càrrec el juny del 2025, malgrat el seu delicat estat de salut.
Un exemple de força i compromís
Tot i els tractaments, Russo mai va abandonar la banqueta ni la passió que el va impulsar durant més de tres dècades. L’últim partit que va dirigir va ser el 21 de setembre, un empat 2-2 davant Central Córdoba, en què va romandre assegut durant tot el duel. El seu ajudant, Claudio Úbeda, el va substituir en els partits següents i li va dedicar la victòria per 5-0 contra Newell’s, igual que el capità Leandro Paredes. Russo havia estat hospitalitzat tres vegades durant l’últim mes, una d’elles per una infecció urinària, però es va mantenir en contacte amb la plantilla fins als seus últims dies.
Amb més de tres dècades d’experiència, Russo deixa un llegat de coherència, humilitat i treball que ha marcat tot el futbol argentí. La seva mort fa plorar al futbol al futbol sud-americà, que perd un dels seus tècnics més respectats i estimats. “La meva malaltia requereix atenció, no la pots descuidar”, havia dit fa uns mesos. Tot i això, mai no va deixar de mirar cap al camp. Fins al final, Russo va ser el que sempre va voler ser: un home de futbol.