Carregant...

La possible venda de Ferran Torres comença a generar divisió dins del vestidor del Barça. Mentre la direcció esportiva contempla escoltar propostes si apareix una oferta important, diversos pesos pesants prefereixen que el valencià continuï. Lamine Yamal, Pedri o Eric Garcia estan entre els qui consideren que desprendre's d'ell sense tenir tancat un substitut clarament superior seria un error esportiu.

La postura neix del que Ferran aporta dins del camp. No és únicament una alternativa per al lloc de nou o per a les bandes. Els seus desmarcatges constants, la pressió i la capacitat per atacar espais faciliten el joc de companys com Lamine i Pedri. A més, coneix els automatismes de Flick i no necessita un període d'adaptació.

Lamine, Pedri i Eric volen que continuï

Lamine valora especialment els moviments de Ferran per generar-li espais. El valencià arrossega centrals, ataca el primer pal i allibera zones interiors perquè l'extrem pugui conduir o combinar. Pedri també agraeix tenir davant un atacant que interpreta ràpid els passades verticals i converteix qualsevol espai lliure en una carrera cap a l'àrea rival.

Ferran Torres Pedri

Eric Garcia, a més, manté una relació propera amb Ferran i coneix la seva importància en el grup. Dins del vestidor s'aprecia la seva actitud fins i tot quan no parteix com a titular. No genera conflictes, accepta diferents papers i manté intensitat en els entrenaments. Per a diversos companys, vendre'l únicament per obtenir ingressos obligaria després a trobar un jugador que ofereixi les mateixes solucions.

El vestidor xoca amb els plans del club

La direcció esportiva, però, ha de valorar també el mercat. Ferran acaba contracte el 2027 i una oferta elevada podria ajudar a finançar altres operacions. El Barça necessita marge salarial i recursos per reforçar posicions prioritàries, per la qual cosa cap escenari pot descartar-se si apareix un comprador disposat a acostar-se a la valoració fixada.

El problema és que el vestidor no vol perdre una peça útil per substituir-la per una incògnita. Lamine, Pedri i Eric representen una opinió compartida per més jugadors: Ferran ha de seguir llevat que arribi algú indiscutiblement millor. Flick també coneix el seu valor tàctic i sap que una temporada llarga exigeix profunditat. El club pot veure una oportunitat econòmica, però els seus companys veuen un futbolista que facilita el joc col·lectiu. Aquesta diferència amenaça amb convertir una operació de mercat en un debat intern molt més delicat del previst. I això pesa perquè ningú garanteix que el pròxim davanter entengui des del primer dia els moviments que ja dominen entre ells.