El Reial Madrid ha entrat en una dinàmica preocupant. Una ratxa incòmoda. Tres empats consecutius. I un lideratge perdut en un escenari impensable. El Girona, enfonsat en llocs de descens, va tornar a frenar un equip que fa tot just unes setmanes vivia instal·lat en l'eufòria.
Els blancs venien de dominar el Clàssic. Cinc punts d'avantatge. Tot sota control. Però el futbol canvia ràpid. Molt ràpid. Avui, el Madrid està un punt per darrere del Barça. I només ha guanyat un dels seus últims cinc partits. Una dada inquietant per a un club que exigeix competir sempre.
Xabi Alonso, benèvol amb els seus jugadors a la sala de premsa
Xabi Alonso intenta mantenir la calma. Missatge suau. Gairebé paternal. "A la segona part hem millorat", va dir després de l'empat. "Ens va faltar punteria". "Això és molt llarg". El tècnic s'aferra al discurs de l'equilibri, de la paciència, de l'autocrítica controlada. Però aquest missatge, dins del vestidor, no convenç a tothom.
La pressió que va caracteritzar l'equip a principi de temporada ha desaparegut. El pla s'ha diluït. La intensitat ja no ofega. I la falta d'idees s'ha convertit en un símptoma recurrent. Amb el descens de rendiment d'Mbappé, l'equip no aconsegueix trencar defenses tancades ni generar la sensació de perill constant que s'espera del Reial Madrid. Tot i així, Alonso no va assenyalar ningú. “No tinc retrets”, va dir. “M'ha agradat la reacció”. Un discurs suau. Massa suau per a alguns líders de l'equip.
Mbappé, i no és l'únic, indignat amb la indulgència de Xabi Alonso
Per exemple, per a Kylian Mbappé. Un dels jugadors que més s'identifiquen amb l'estil i la mentalitat de Xabi. Un futbolista que treballa. Que corre i que ho intenta sempre. I que, tanmateix, comença a sentir-se sol. Sol en el sacrifici i en la responsabilitat. Sol en l'exigència.
Mbappé no entén que l'entrenador no apreti aquells que, segons la seva opinió, no estan donant el nivell mínim. No ho accepta. No ho comparteix. I no és l'únic. Thibaut Courtois, un dels més constants en actitud i compromís, tampoc comprèn la indulgència del tècnic.
El descontentament apunta en una direcció: Vinícius, Rodrygo i Bellingham. Tres jugadors franquícia. Tres talents enormes. Però també tres futbolistes que travessen un moment baix i que no estan responent. Ni en esforç, ni en determinació, ni en lideratge. No són els únics responsables. Però no són Camavinga o Tchouaméni qui han de marcar la diferència.
El penal dubtós sobre Rodrygo, que va poder canviar la història del partit, va quedar en anècdota. Xabi ho va esmentar. Amb cautela. Amb sorpresa. Sense alçar la veu. Un altre cop, missatge tou. El pròxim duel, a San Mamés, serà decisiu. L'equip necessita un cop d'autoritat. Tres punts i una reacció real, no només paraules.