El futur de Marcus Rashford al Barça està pràcticament sentenciat, però no per una decisió directa de Hansi Flick. El problema és un altre, i té molt més pes el factor l'econòmic i la falta de convenciment general dins del club, que l'opinió que pugui tenir l'entrenador.
El davanter anglès va arribar com una aposta interessant en forma de cessió, amb la idea d'avaluar el seu rendiment abans de prendre una decisió definitiva aquest estiu que ve. Tanmateix, amb el pas dels mesos, la sensació als despatxos no ha canviat prou com per justificar una inversió important per Rashford. Els seus números no han estat dolents, però tampoc determinants. I en un club com el Barça, on cada fitxatge ha de ser inqüestionable, els dubtes pesen més que les estadístiques.
El preu bloqueja qualsevol opció
El principal obstacle és en el preu. El Manchester United es manté ferm en els 30 milions d'euros fixats en l'opció de compra en l'acord de cessió assolit uns mesos enrere. Segons explica Fabrizio Romano.
No hi ha negociació possible a la baixa, i això complica qualsevol escenari. El Barça no està en condicions d'assumir aquesta despesa per un jugador que no ha generat unanimitat. La prioritat és optimitzar els recursos i evitar operacions que no estiguin clares. En aquest sentit, la decisió no depèn de Flick. El tècnic no ha demanat la seva sortida, però tampoc ha pressionat perquè es faci un esforç econòmic per ell.
Sensacions que pesen més que els números
Més enllà del preu, hi ha un aspecte clau, com ho és l'encaix esportiu. Rashford no ha acabat d'adaptar-se a l'estil del Barça ni a les exigències tàctiques de l'equip. La seva aportació en la pressió, el treball sense pilota i la continuïtat en el joc han estat aspectes que han deixat molts dubtes. I en el model que vol implantar Flick, aquests detalls són fonamentals.
Per això, dins del club consideren que hi ha alternatives al mercat que poden oferir un millor rendiment per un cost similar o fins i tot inferior. Així doncs, la situació és clara. Rashford no està fora per una ordre directa de l'entrenador, sinó per una suma de factors que fan inviable la seva continuïtat. El preu, els dubtes i el context econòmic del Barça han acabat per tancar una porta que mai va arribar a obrir-se del tot.