Luis de la Fuente encara confia en Nico Williams, però aquesta confiança ja no és il·limitada. L'extrem de l'Athletic Club continua comptant amb un crèdit important dins d'Espanya per tot el que pot generar quan comparteix atac amb Lamine Yamal. Els dos ofereixen desbordament, velocitat i amenaça permanent per les bandes, una societat que ja ha donat moltíssim al seleccionador. Tanmateix, el rendiment actual de Nico obliga a començar a plantejar alternatives.
La idea de De la Fuente passa per donar-li una oportunitat més per recuperar la seva millor versió. Durant els últims mesos ha arrossegat lesions, problemes físics i actuacions irregulars que li han impedit assolir la continuïtat esperada. Tant el seleccionador com Edin Terzic, el seu tècnic a l'Athletic, volen retornar-li confiança i protagonisme, conscients que quan està bé continua sent un dels extrems més desequilibrants del futbol espanyol.
Lamine Yamal continua sent el seu gran argument
El principal motiu per mantenir l'aposta és la seva relació futbolística amb Lamine Yamal. Quan ambdós estan en el seu millor nivell, Espanya pot atacar pels dos costats amb futbolistes capaços de guanyar duels individuals constantment. Això obliga el rival a repartir ajudes defensives i evita que tota l'atenció recaigui sobre el jugador del Barça, que s'ha convertit definitivament en la gran referència ofensiva de la selecció.
Precisament per això De la Fuente no vol renunciar encara a Nico. La selecció ha evolucionat cap a un futbol cada vegada més vertical i agressiu, en el qual els extrems tenen una importància enorme. Lamine està responent amb gols i actuacions decisives, mentre que l'extrem de l'Athletic necessita tornar a demostrar que pot acompanyar-lo amb la mateixa regularitat.
L'Euro del 2028 queda encara molt lluny
El problema per a Nico Williams és que la competència continuarà creixent. De la Fuente ha demostrat que no manté titulars únicament per jerarquia i que utilitza una plantilla cada vegada més àmplia. Si el rendiment de l'extrem no millora, pot perdre primer la titularitat i posteriorment fins i tot la seva condició de peça imprescindible dins de les convocatòries.
L'Eurocopa de 2028 encara queda lluny, però el missatge és clar: aquella societat amb Lamine Yamal li garanteix paciència, no un lloc permanent. Nico tindrà marge per recuperar confiança, continuïtat i desequilibri, però necessita fer-ho. De la Fuente sap que junts poden formar una de les millors parelles d'extrems del món; també sap que Espanya ja té prou profunditat com per no esperar eternament cap futbolista.