L'Espanya de Xavi Hernández i Andrés Iniesta va marcar una època difícilment repetible. Dominava els partits des de la possessió, acumulava centrecampistes extraordinaris i va aconseguir encadenar Eurocopa, Mundial i una altra Eurocopa. No obstant això, la selecció actual de Luis de la Fuente compta amb alguna cosa diferent en tenir un futbolista capaç de resoldre pràcticament qualsevol partit per si sol. Aquest jugador és Lamine Yamal, convertit definitivament en el centre de l'atac espanyol.
Davant la República Txeca va tornar a quedar demostrat. Lamine Yamal va obrir el marcador amb un xut amb l'esquerra al pal llarg i va tornar a aparèixer quan el partit encara necessitava una acció individual que trenqués l'equilibri. Espanya va acabar guanyant 3-1 i va assolir els 42 partits oficials consecutius sense perdre. Després del partit, De la Fuente va tornar a rendir-se a l'extrem i va assegurar que "va camí de convertir-se en llegenda".
Lamine canvia una selecció que ja era excel·lent
La gran Espanya del 2010 tenia probablement el millor centre del camp del món. Xavi, Iniesta, Busquets, Xabi Alonso i companyia permetien controlar gairebé qualsevol escenari, però sempre va existir una pregunta: què hauria passat si aquell equip hagués tingut a més un futbolista del perfil de Messi, capaç de desequilibrar sense necessitar que el sistema generés prèviament l'avantatge.
Ara aquesta figura existeix. Després del triomf davant la República Txeca, fins i tot es va recuperar precisament aquesta comparació: durant anys es preguntava com hauria estat aquella selecció amb Messi i ara Espanya té un jugador amb aquesta capacitat diferencial en Lamine Yamal. El seu inici de Nations League reforça la sensació, amb quatre gols i una assistència en tres partits.
De la Fuente sap que tot pot passar per Lamine
Això no significa que aquesta generació tingui millors futbolistes en cada posició. La diferència està en el sostre que ofereix la simple presència de Lamine. Pedri, Rodri, Dani Olmo o Mikel Merino sostenen un col·lectiu extraordinari, però quan un partit s'encalla tots saben on buscar la pilota: a la banda dreta, on espera el futbolista del Barça.
De la Fuente fa temps que el protegeix i ara parla obertament d'una futura llegenda. L'antiga Espanya necessitava ajuntar moltes peces per dominar; aquesta pot dominar col·lectivament i, a més, entregar la pilota al millor jugador quan necessita alguna cosa diferent. Aquesta és la gran diferència, que Lamine Yamal permet que un equip ja campió tingui també una individualitat al voltant de la qual pot orbitar tot el seu futbol.