El camí cap al Mundial 2026 ja està traçat. Les idees de Luis de la Fuente comencen a ser clares. Les seves prioritats també. I els seus descarts, encara més. I un d'ells crida especialment l'atenció: Álvaro Carreras. El lateral del Reial Madrid, un dels jugadors més en forma del futbol espanyol, continua fora de la Selecció. I cada vegada té menys opcions de ser a la llista definitiva.
Carreras va arribar al Santiago Bernabéu aquest estiu. Ho va fer amb expectació. I no va trigar a cobrir-la. Ha convençut tothom. L'afició. La directiva. I sobretot Xabi Alonso, que l'ha convertit en una peça essencial del seu projecte. Amb recorregut. Amb energia. Amb criteri. La seva capacitat per tancar enrere i sumar a dalt l'ha situat entre els millors laterals joves del país.
Luis de la Fuente té clara el seu full de ruta i en ell no hi és Álvaro Carreras
Amb tot, De la Fuente insisteix a ignorar-lo. El seleccionador ha preferit apostar de nou per Marc Cucurella i per Alejandro Grimaldo, deixant sense espai un jugador que ha brillat des del primer dia. És una decisió controvertida. Difícil d'entendre. I encara més difícil de justificar veient el nivell actual de Carreras. Però la jerarquia pesa. Les conviccions del tècnic també.
Al Reial Madrid no amaguen la seva sorpresa. Tampoc la seva incomprensió. Carreras ha demostrat regularitat, maduresa i una capacitat d'adaptació inusual per a un fitxatge recent. Ha respost a la Lliga i a Europa. Ha estat segur, intens i constant. Per a molts, això hauria de ser suficient per ser cridat per la Selecció. Però la lògica esportiva no sempre coincideix amb la lògica del seleccionador.
Cucurella i Grimaldo, intocables per a De la Fuente
La seva figura aporta equilibri, velocitat i una seguretat que pocs laterals espanyols poden donar avui dia. A més, la seva joventut i projecció encaixen amb la necessitat de renovar certs llocs clau. Però De la Fuente no canvia. Per a ell, Cucurella és indiscutible. Grimaldo, l'alternativa natural. I Carreras, un nom que simplement queda fora del radar. Almenys per ara.
La situació genera frustració. Al club ho veuen injust. Al vestidor ho consideren incomprensible. I a l'entorn del jugador es respira certa impotència. Perquè Carreras està rendint. Està creixent. I està demostrant que pot competir al màxim nivell. La seva absència a la Selecció és, per a molts, una oportunitat perduda. Una més.