Al món del futbol espanyol apareix un nou referent. Luis Enrique Martínez, nou entrenador de la selecció espanyola, ara és la cara més propera d'un país abatut després de la desfeta al Mundial de Rússia. El tècnic asturià, que havia provocat la ira de l'aficionat espanyol en més d'una ocasió, passa de ser un malvat a un heroi.
'Lucho' agafa el combinat espanyol després del fracàs el passat mes de juliol. Espanya havia caigut en combat a la fase de grups al Brasil i aquesta vegada ho ha fet als vuitens. Nou ridícul, accentuat per la fulminació de Julen Lopetegui just abans del campionat, que busca en l'entrenador asturià una persona que recondueixi la situació.
EFE
La millor revolució
Des del triomf del futbol total al 2010 a Sud-àfrica i reafirmant-se quan el combinat espanyol va aixecar la segona Eurocopa consecutiva al 2012, l'efectivitat de 'la roja' va començar a decaure. El joc seguia meravellant, però en els dos últims Mundials i l'Eurocopa de França del 2016 els espanyols van reviure els malsons del passat.
Amb Lopetegui a la banqueta la selecció espanyola va estar invicta durant els 20 partits que va dirigir el basc. Però la seva destitució va provocar una catàstrofe. Fernando Hierro va ser l'interí que no va saber realçar la moral d'un equip tocat i que ara Luis Enrique revoluciona.
Sense Andrés Iniesta, sense Gerard Piqué, sense David Silva i també sense Jordi Alba, però amb nous líders com Isco Alarcón i Saúl Ñíguez, l'equip ha renascut. Només han fet falta dos partits i la satisfactòria inauguració de la Nations League per confirmar la gran revolta de Luis Enrique.
Espanya ja té una nova alegria i un nou heroi. I les portades dels diaris esportius de Madrid ho han reflectit aquestes dies després de superar Anglaterra el dissabte passat, i de deixar sense arguments a Croàcia, la subcampiona del món.
Luis Enrique és el nou amic
I és que Luis Enrique va ser un futbolista i és un entrenador que fa de muntanya russa. O l'odies o l'estimes. El seu fort caràcter i, de vegades, prepotent, també ha provocat diverses desavinences amb l'afició i la premsa d'allà on ha passat.
Com a jugador primer era estimat a Madrid quan era futbolista del conjunt blanc, però després va ser el malvat que va marxar a Barcelona i va acabar convertint-se en el gran enemic. Un futbolista que va passar de blanc a negre i que va anar deixant molts detractors.
Ja d'entrenador tampoc ha passat desapercebut. Estimat, però també odiat. Amb capítols de desentesa a Itàlia quan entrenava a la Roma, amb una temporada a Vigo, o en els seus tres anys a Barcelona. La premsa ha estat el seu rival fora dels camps i la sala de premsa un camp de batalla.
Un entrenador polèmic, que fins i tot ha tret de polleguera alguns per declarar-se "asturià, espanyol i català". I amb la seva nova etapa per dirigir la selecció ha après a calmar el seu discurs. Luis Enrique ja és amic de la premsa i des de Madrid estan molt contents amb ell. També perquè Espanya guanya i algú que es considera català els dona alguna alegria.